Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/239

les sensualitats que son fora los termens on sa sensualitat no pot atenyer. Com les mies sensualitats sien, Senyor, termenades en aquestes partides de ponent, la mia anima que rememora les partides de llevant, en les quals patireu mort e passió per nosaltres pecados… aporta de la santa terra de oltramar a mon cors viandes de plors e d'escalfament de cor…, e de devoció e de penediments dels fallimenls que jo he fet contra vos. Si la sensualitat de mon cors es termenada en est mon, la mia anima, Senyor, que passa en l'altre segle per cogitacio, e per imaginacio e per memoria e voluntat e enteniment aporta a mon cors sentiments d'amors e de dousors e de plaers desiderant e amant vos, e la vostra beneyta gloria.»
 Per certa mala estrugança que ha la doctrina luliana, desde'l punt de vista científic, per lo qual sens dubte fou sempre tant combatuda per l'ordre dels frares predicadors, escola d'incomparable correcció escolàstica, de la fermentació d'ella nasqueren deixebles qui, eixint-se de la carrera de la veritat, caigueren en l'error i en l'heretgía, principalment en supersticions cabalístiques, i en el desenfrè racionalista. El Giordano Bruno, frare i escriptor esbojarrat, la significança del qual no és altra que la d'un reu, i que per tal motiu les sectes anti-cristianes, glorificant-lo en Roma, han volgut ferir al qui té la representació de la Veritat i de la Justicia, és entre altres un d'ells; mes en els troços que anem a copiar se veu clarament la pensa catòlica del nostre Doctor, i son ver concepte de la fe. Es digne d'ésser llegit el capítol en que tracta de es concordances e contrarietats qae son entre fe e rao, en la distinció XXVIII, d'on són les següents linies:
 «… Fe es tant excellent cosa e tan noble que passa los termens on rao es termenada e reclosa, car de tals coses tracta, Senyor, fe, que rao ni enteniment d'home no pot tractar ni entendre… lo primer escalo on rao comensa a pujar es les coses sensuals e el subira escalo on puja es les coses entelectuals part (ultra) les quals rao no abasta a pujar. Mas no es axi, Senyor, de fe, car l'escalo on fe comensa a pujar es en les entelectuals coses, e d'elles puja a creure part (ultra) la intelectuytat del home… rao feneix dintre los termes d'enteniment; per asso, Senyor, es dit que vostra fe val molt mes e es pus nobla cosa