Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/251

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


«per carreres llongues e perilloses, plenes de consideracions, de sospirs e de plors, e iluminades de amors»; i sentencia amb gran acert que «entre temor y esperança, feu ostal la amor, ahon viu de pensaments e mort per oblidances, los fonaments de la qual son molt distants dels delits i folgances d'aquest món».
 I no obstant, en el món troba a son Amat, puix «demanarenli si lo seu Amat era en lo mon, respos si, com lo escriptor en lo llibre. En qui es aquell llibre? Respos en lo meu Amat, per ço que lo meu Amat conté totes les coses, y per esta rao lo mon es en mon Amat, y no mon Amat en lo mon». El camí per a trobar el místic coneixement (experimental com diuen els doctors) i unió amb Déu és el que ja deixà clarament exprés el Sant Evangeli amb aquelles paraules de Nostre Senyor Jesucrist: Abscondisti haec a sapientibus et prudentibus, et revelasti ea parvulis; mes la metàfora amb que expressa aquest pensament és poètica, i denota l'esperit filosòfic del venerable escriptor. «Entra l'amic en un prat delitós e veu molts fadrins saltar tras gran multitut de papallons, e calçigaven les flors, e quan mes treballaven en pendre aquells tant los papallons mes alt volaven. De ahont pensa l'amich que tals son aquells qui ab curioses sobtilitats pensen com pendre lo seu Amat; lo qual als simples obre les portes, y als sobtils les tanca, y la fe mostra Aquell en sos secrets per la finestra del amor.» I completa la descripció del procediment místic en cercar la Veritat, que és l'Amat, amb les següents paraules: «Cridava l'Amic a altes veus: lo meu Amat es llum inmens, y sots la ombra sua ahont vivim es inexcesible, al qual se acosten los humils. Y es incomprensible, lo qual afanyen los simples. Comprau donchs humilitat e apreneu simplicitat, perque de tenebres passeu al Llum infinit.»
 Aquesta forma anormal, antinòmica, del coneixement místic, és indubtable per tothom qui ha estudiat la literatura mística, molts representants de la qual ni sabíen lletres ni freqüentaren les escoles, com del diví Redemptor deien els jueus; més evident encara pels qui tenim per ofici dirigir ànimes, ja que sovint l'il·luminació interna es veu esplèndida en esperits no conreuats humanament, i gairebé tenebrosa en esperits cris-