Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/252

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


tians, d'humana instrucció, mes enredats en la mundana vanitat. Aquesta forma, tornem a dir, no és repulsiva en el Beat Ramón a les ciencies, ses grans amigues, ans al revés, també elles ajuden a l'errant viatger de la vida per a trobar l'oasis de la Bellesa i de la Veritat. «Teologia trobava, filosofia cercava, medicina experimentava y dret deliberava: es questio que significava cascuna de les quatre senyores al Amich, qui anava a cercar lo seu Amat.» Determinació típica de l'ofici de cada una de les quatre ciencies en el procés per a trobar la Veritat, amor de les ànimes qui saben deslligar-se de les delectacions sensuals i cerquen el goig en la contemplació de la Bellesa infinida; demostració claríssima de l'esperit lulià qui cerca Déu no solitari entre'ls núvols, sinó en el món visible i humà, en la societat dels homes, la qual està unida al Sér etern, com l'efecte a la causa; esperit poderós, la contemplació del qual no destorbava la mundana varietat, i fins en el tràfec de sa operosa vida frueix el dolcíssim encís de la font al Bellesa.
 La mística luliana tingué conreuadors fervorosos, i es llegeix encara amb gust i profit l'Exposició de l'Amic i de l'Amat, que escrigué en el sigle XVII, en llengua mallorquina, la dolça Sor Agna María del Santíssim Sagrament, monja de Santa Caterina de Palma, d'alt i maravellós esperit; llibre que la Causa Pía del Beat Ramón considerà mereixedor d'una versió en llengua castellana.

VI

 No tractarem en el present llibre dels escrits lulians, que, parlant amb estil modern, podríem dir que tenen la forma de novela científica: és la més coneguda de les tals obres lulianes, si bé vestida a la valenciana, segons l'ambiciosa manera de dir de la premsa antiga de Valencià, el Blanquerna, i per ella pot clarament veure qualsevol com el gran contemplador, tant amic en ocasions de la veritat abstrusa, tenia la tendencia popularitzadora, democràtica, universalista de la gent catalana. Cal pendre acta, emperò, de còm el venerable Mestre Ramón se