Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/253

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


serví també d'aquest instrument d'il·lustració, de que tant d'ús se fa en els temps moderns, en demostració dels generosos propòsits de l'Autor i de les altes aspiracions a propagar els coneixements que hi havía ja en aquells antics sigles en nostra amada Catalunya. Mes en lo que pertany a l'estudi del pensament, que és el nostre objecte, molta més llum rebrem en la consideració de les obres rimades del gloriosíssim juglar mallorquí.
 No's pensi el lector que's trobi amb un capítol de crítica literaria, d'apreciacions estètiques, d'observacions filològiques, o amb un estudi comparatiu amb altres poetes. No, no és aquest el nostre fí, ni el gran trovador de l'illa daurada, perdudes les troves compostes en son jovent, presenta el caràcter poètic en el sentit comú i general. Lull és poeta com l'Alighieri, de formes nues, de soliditat de matèria, és sa poesía ambrosía que satisfà i delecta als déus, amb la qual s'ha de pèixer també al poble, mes a bocins, puix és de tal substancia i fortalesa, que no's pot comparar amb la comuna poesía d'impressió, que tot d'un cop l'esperit la comprèn i se'n delecta; no és una pura forma estètica, un jòc d'imaginació i dolços sentiments, la forma és defectuosa i bàrbara, potser fins repugnant als gustos d'una època de refinaments com és la nostra. Són ses cançons i cobles, temes d'altíssima meditació per a il·luminar la pensa, transportar-la a un món on no domina l'imperfecció i el vici, essent el sol que il·lumina i escalfa aquella puríssima esfera la mateixa infalible veritat. També el cor se delecta en aquesta poesía, mes no la carn; és una poesía escardalenca, prenent aquesta paraula segons l'etimología de nostre docte amic don Josep Balari, excarnata, poesía ossuda i gegantina que causa maravella, mes no blanes delicies; essent per lo tant molt de recomanar en una generació qui s'és ajeguda en el mortal llit del sensualisme enervant i corruptor. Es clar que no pretenem que ella torni a ésser la pastura intel·lectual de nostre poble, mes els qui vulguin complir l'alt ofici del juglar tal com el descriu el Beat Ramón en el Llibre de Contemplació, en ella trobaran moltes de novelles rahons e moltes de belles paraules per a ésser, usant el mot que ell usa en el Blanquerna, predicadors y publicadors de valor… que per asso foren trobats