estruments e noutes e laixs e sons novells ab que hom s'alegrar en Vos [1].
La filosofía i la teología lulianes i fins son pensament social poden estudiar-se en ses obres rimades, tenint en aquest concepte un gran valor, puix el paral·lelisme entre ses obres prosaiques i poètiques és perfet, i essent sovint més clar el juglar que no pas el teòleg o el filosop. Així es comprèn que'l Salzinger, per a rebatre els articles d'en Aymerich i provar l'ortodoxia de son Mestre, se val dels versos i els transcriu quasi sempre en la nostra materna llengua. Algun cop cansa veure repetits els pensaments, mes el repetir és una flaca que tenen tantost tots els qui parlen o escriuen molt, i sabut és quànt parlà i escrigué el nostre venerable Autor. Sa tendríssima pietat se mostra en el Plant de Nostra Dona Santa María, especie de retaule gòtic de la Passió de Crist en el qual junta a l'ingenuitat, simplicitat i fonda devoció, una admirable traça, filla de la fe, i d'un gran coneixement teològic, per a fer evidents en l'Humanitat de Crist les sublims resplandors de la Divinitat. Sempre la popularització de la gran teología catòlica, ensems racional i sobrenatural, fou l'idea dominant de Lull, com igualment ho fou del Dant. ¿Quí es preocupa ara del gran misteri de l'iniquitat, o sía de la permissió del pecat en el món? Doncs veusaquí al rei Jaume II demanant-ne compte a son antic senescal, el qual li contesta en el poema Lo pecat de Adam, fent-li veure còm d'això ne prové un major resplandiment dels atributs de Déu i exalçament de l'humana dignitat, posant en evidencia el franc o lliure albir de l'home.
Car si hom mal far no pogues
E que franchament no volgues
Deus obehir, servir, e amar,
Ni Deus no pogra res jutjar
Ni igualar, donar negun be,
Ni pogra perdonar en re,
E Bontat no ha gra al que
Pogues far en home gran be;
Fora donchs ligat lo poder
De Deu . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . .
- ↑ Llibre de Contemplació.
