Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/255

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Veus donchs, Senyor rey, perque ve
En hom peccat, pena e dolor
Per ço que el be sia major . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . .

 En contraposició a l'Alcorà, escrigué el poema teològic, un dels més llargs de l'Autor, titulat Els cent noms de Déu, poesía científica, per cert en molts punts abstrusa, i que la nostra generació tal volta troba insoportable, i no obstant, aplaudeix poemes geològics que mai poden tenir ni la llum intel·lectual, ni els alts sentiments que inspira la contemplació de l'infinida substancia. D'aquesta manera descobreix en la Creació l'exemplaritat divina:

 ¡O divina molt alta Trinitat!
En axí es per tu tota pluralitat,
Com es unitat creada per divina Unitat
. . . . . . . . . . . . . . . .
Sens Trinitat no pogra deitat
Estar en natura de amable, amant e amat,
Sens los quals fore vacuitat,
. . . . . . . . . . . . . . . .

 Qui llegeixi Els Cent Noms de Déu trobarà sovint en ells la manera de contemplar peculiaríssima de l'Autor, l'equació, una abstracció impropria de la poesía, mes que no deixa d'estar compenetrada d'una dolçor mística, essent en alguns punts molt semblant a les poesíes teològiques de Sant Joan de la Creu, mes tenint el curs del pensament del nostre sant juglar una originalitat major. Noti's en les següents rimes la declaració de la finalitat del món, ressaltant la doctrina dels teòlegs franciscans qui en l'unió de la Materia amb l'Esperit puríssim, que s'efectuà en la divina Persona de Crist, veien tot l'objecte de la creació material. Es un fragment del psalm que porta per epígraf ¡O forma!

 Enformat ha Deus tot lo mon
En lonch, ample e pregon,
E en cercle qui es redon.
Deus ha enformat tot quant es
En la natura que d'home pres,
Per la qual crea tota res.
. . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . .