Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/382

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


e no deman a degu lo cami  (Ibíd.)
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Magnanim es qui lo mon te'n menyspreu
e molt mesqui lo qui'l pensa servir.

Els amants de la filosofía a Catalunya, qui pel magisteri d'en Xavier Llorens, seguint els filosops escocians, tant han sentit bella i pregonament ponderar la limitació de les humanes facultats, han de trobar en el Cant X com una sanció de la modestia i de la soliditat racional de la nostra raça. Comença amb l'antic apotegma ars longa vita brevis, consigna la deficiencia de l'experiment, i al pas que nota la frisança de l'enteniment consigna la curtedat de sa operació més alta, el judici, en l'hermosíssima fórmula que segueix:

La vida's breu e l'art se mostra longa;
l'esperiment defall en tota cosa:  (X)
l'enteniment en lo mon no reposa,
al juhi d'hom la veritat s'alonga.

Les grans categoríes intel·lectuals resten sempre circuides d'ombra per l'humana intel·ligencia:

Deu no'ntenem sino sots qualque forma
presa pel seny, e Deu no es sensible,  (Ibíd.)
ne'ns es a nos substança conexible,
l'enteniment ab la raho la forma.

La mateixa substancia de les coses limitades s'escapa de la nostra aprehensió, sols coneixem els accidents i encara si els medis són proporcionats:

Los accidents sol bastam coneixer
e havem obs los migs que disposts sien;  (Ibíd.)

Aquella maravellosa teoría de Plató, que l'Escola adoptà, sobre l'univers sensible, o sía la teoría de la materia, forma i compost resultant, també li serveix a l'Ausias per a predicar la limitació de l'home en ordre al coneixement de la materia. La materia prima, o sía el substratum de tots els sers sensibles és per sí incognoscible, el coneixem mediant la forma que li determina son sér actual, mes al misteri per lo qual apareixen diverses