Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/383

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


formes en la materia que és única, sortint distints objectes, l'enteniment de l'home no hi aplega, com diu l'Ausias, i fins la virtut del compost resultant resta en bona part amagada:

¿Qui es aquell qui materia conega
sino perque la forma's pot entendre?  (Ibíd.)
Lo diferent de les coses compendre
no es en hom, son saber no hi aplega.
E la virtut que del compost resulta
com e perque no's pot saber com passa;
un'entitat ne surt de la llur massa
divers'a ells, no'n cal d'aço consulta.

Prova eloqüent de la nostra limitació intel·lectual és que

Creixent saber l'ignorança's desperta;
al qui mes sab li corre major dupte;  (Ibíd.)
en aquell temps que res no se, no dupte;
al grosser foll tota cosa l'es certa.

Ademés:

Afecció l'entendre desordena;
tots som estrets ab aquesta cadena.  (Ibíd.)

Tot això fa de l'home un sér risible a l'ésser considerat per una naturalesa superior, puix cobeja lo que li és contrari.

Ja veig estar a Deu ple de rialles
Vehent com som a nos mateixs contraris;  (Ibíd.)
lo que cercam son nostres adversaris;
aquests son bens d'hon havem grans baralles.
Lo mal volem, cuydant que be gran sia,
e pledejam aquell ab grans despeses,
volent honors, matrimonis, riqueses,
e lo revers s'ateny del qu'hom volria.

 Però no devem creure pas que pel catòlic Ausias el món fos un desgavell real, no, l'ordre superior entre'ls fets aparentment antinòmics existeix, mes son encadenament no'ns és visible, i això constitueix altra limitació de nostre enteniment.

Les fins dels fets estan encadenades
secretament que no es ull es veja,  (Ibíd.)
la pus gentil senyala cosa leja,
si no's veu tost, trau cap a les vegades.
Si com lo temps humit lo sech senyala
los fets del mon van de bon'obr'en mala.