Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/359

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


cursus nativitates hominum, et mores praedicere conantur[1].

VIII

 Escassíssimes són les noticies biogràfiques que existeixen del mestre Fra Francesc Eximenis. Fou natural de Girona, frare menor, o sía de l'ordre de Sant Francesc; visqué en el convent de Valencia gairebé tota sa vida fins al punt de que se'l considerava valencià. Per les dedicatories de ses obres se li coneixen relacions amb alts personatges, com el marquès de Villena, a qui en 1385 dedicà el dotzè llibre del Crestià; la reina María, a qui dedicà la Scala Dei;</i< la comtesa de Prades; mossèn Pere Dartes, mestre racional de Joan I, per consell del qual escrigué la Vida de Cristo, i al qual se queixà el Rei, segons havem vist en carta, per les opinions poc monàrquiques d'Eximenis. Fou famós predicador i mestre a Valencia. Estigué encarregat de missions honorífiques; tingué fama de virtuós i savi, essent amic de Sant Vicens Ferrer, elegit bisbe d'Elna, i creat patriarca de Jerusalem. En la gran col·lecció del cardenal Aguirre, volum V, havem trobat en les actes del conciliàbul de Perpinyà els expressius termes amb que's dóna compte de sa elecció: Franciscum Simenium, ordinis minorum, valentinum, virum insigni sanctitate, et magna et multiplici doctrina, ac difusa Scriptorum copia clarissimum, Hierosolymitanum Patriarcham creat. Morí en la vila de Perpinyà, on l'enterraren modestament en el convent de sa ordre, fins que més tard fou trasladat a sepultura més honrosa, segons l'inscripció en ella gravada: D. D. Franciscus Ximenes ordinis minorum, episcopus Helnensis et Patriarcha Hierosolymitanus, obiit 23 Januarii 1409. Huc est translatus die 17 Sept. 1623.

  1. Tom. III, edit. Rom. 1798.