Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/400

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


fou fill de la tradició i coneixedor del nou horitzó que a la ciencia s'obría, i així és que, sens enrunar l'antic edifici, pogué adaptar-lo a les noves necessitats, purificar-lo i enriquir-lo: el nostre gran humanista i filosop fou fill del Renaixement; i si el Cano guardava simpàtica memoria de son mestre, el gran Francisco Victoria, qui li feia respectable la ciencia dels passats, el Vives tenía memoria de les ridicoleses dels professors de Valencia i sentía amb gran intimitat l'influencia dels prínceps del Renaixement, superbs enemics de la Mitjana Edat. Tragué, doncs, la ciencia de sos termes, i si bé confessant-se i essent en veritat aristotèlic, rebutjà l'herencia del filosop d'Estagira, representada per l'Escola, i prenent-ne la llegítima, volgué amb ella fundar una ciencia que resultà esquifida i desencolada. I no és que la vastitat de mires del Vives fos menor que la del Cano; al revés, fou molt major, s'extenía de l'un a l'altre pol del món científic; mes, com ha succeit als moderns filosops de l'Escola escociana, venint després d'una era que abusà del raciocini discursiu, s'espantà de la raó, i a no ésser per la fe cristiana que alenava son gran esperit, s'hauría pascut pels camps florits, però enervants de la sola experiencia. La sentencia que placentment al·lega de l'antiga sabiduría, quod supra nos nihil ad nos, l'impressió que amb desolat esperit manifesta haver rebut de les contradiccions dels filosops, sembla que l'apocaren, impedint-li tal volta el seguir les grans víes racionals que com els astres les víes astronòmiques, han seguit els prohoms de l'humana intel·ligencia. L'observació, la reflexió i el bon judici són les qualitats preeminents del nostre gran escriptor; pot ésser les més útils, sobretot les menys exposades, per l'esperit humà en circumstancies com les en que ell se trobava. Mes ¿l'obra del Vives fou restauradora com la del Cano, o revolucionaria? Nosaltres creiem que no pot ésser dita restauradora en el bon sentit de la paraula. Se valgué, és cert, de materials ja existents per sa empresa de civilització literaria, mes fou a cercar-los en els temps anteriors als cristians i als principis de la nostra Era, és a dir, en els pensadors grecs i romans, i en els antics Pares de l'Iglesia; però l'obra humil, mes sòlida i popular, de la gent del mig temps fou oblidada i tinguda en menyspreu. Es cert que l'introducció de tot element enriqueix