Vés al contingut

Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/19

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

certament, l'amor a les coses de la terra visqué en el cor de respectables ciutadans, qui, com els jueus en la captivitat de Babilonia, miraven de guardar-lo pels seus descendents; però ara cada día va estudiant-se més el ser físic i moral de la nostra terra i amb mai interrompuda constancia cent plomes van escrivint el que'n podríem dir el llibre de la patria.

Hem sentit tots en les venes
com un bull de vi novell,
i hem oblidat fondes penes
cantant coses del temps vell [1].


Beneit sía l'esperit qui ha vingut a posar-se, extenent ses maternals ales, sobre l'actual caos social; perquè les aspiracions, o millor dit, les condicions de la revolta vida moderna poden fer perfecta lliga, ésser confortaries i purificades amb els principis vitals que informen encara el nostre ser nacional. Avergonyescas l'ignorant qui's crega que l'amor a Ta llibertat, que la consideració i les garantíes legals dels ciutadans són cosa moderna; gracies al renaixement català, als molts escriptors qui han popularitzat l'excel·lencia de la constitució civil i social de Catalunya, avui día ningú ignora que la nostra terra fou la més lliure del mon, com digué aquell bon rei; que, com escriu el Montaner [2], les gents de Catalunya e de Arago viuhen pus alts de cor, perquè amb llurs prínceps cascú pot parlar aytant com se meta en cor que parlar hi vulla, e aytantes hores ells escoltaran graciosament, e pus graciosa li respondran... E de altra part (dits prínceps) que cabalguen tots dies per les ciutats e viles e llochs, els mostren a llurs pobles; e si un hom o fembra pobre los crida, que tiraran la regna e'ls oyran e'ls daran tantost consell a llur necessitat. I no solament sab el català actual, que en son país la societat política no's componía d'oprimits i opresors en lo que pertoca

a la política, sinó que fins en la distribució de la riquesa hi havía un equilibri, desconegut en els altres paísos, que s'acostava a aquella voluntaria i maravellosa aequatitas social a que

  1. Collell, Sagramental, JOCS Florals de 1888.
  2. Edició de Stuttgart, 1844.