Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/18

Sens llevat no's pot pastar. Alguns compatricis qui s'han dedicat a estudis socials sobre la nostra patria catalana amb el lloable desig de donar-li una vida esplendent, semblant-los tal volta que'ls elements substancials que'n formaven l'essencia eren ja antiquats, han prescindit d'ells i han cregut que la llibertat era, com una vara de fada, instrument suficient per a fer reaparèixer dintre'l concert de les nacions que tenen vida propria la nostra estimada patria. No costa tant poc el fer les coses. La filosofia ensenya que la llibertat és una condició, és una manera d'ésser, no un ser real i positiu, i per 'xò veiem el resultat nulo, purament negatiu, d'una civilització que pren per principi fecundant la llibertat, sens cuidar-se de rès més. També nosaltres amam de tot cor la llibertat i donam gracies a Déu d'haver-nos fet nàixer en una terra aon aquella tingué vida robusta; mes sabem que la llibertat, usant un terme intraduible de l'escola, se habet ad opposita, és a dir, que serà segons per on tire, o, més ben dit, serà segons sía el ser social qui l'exercite. L'individualisme particularista és, en sociología, lo que'l panteísme en filosofía; és aquest una forma honesta de negar l'existencia del Ser diví, aquell una teoría brillant per a destruir el Ser social.
Siam positivistes de debò, veritables observadors de nosaltres mateixos, i admetam la tradició nacional. Patria i tradició són una mateixa cosa pel ser racional; llevada la tradició, bé'n veiem sovint exemples, els conciutadans deixen d'ésser-ho, queda esborrat del Credo de la vida nacional l'article de la Comunió dels ciutadans; entre'ls passats i els presents, entre aquestos i els vinents no hi ha més relació que la de la carnal generació i d'una material juxta-posició. Gracies a Déu els actuals fills de Catalunya qui treballen en el gran obrador de l'intel·ligencia demostren amb els saborosos fruits de llur enginy sa nobilíssima tendencia. L'estudi de l'Historia i del Dret, de les Belles Arts i de la Poesía no són, generalment parlant, flors exòtiques nascudes de llevors estrangeres, sinó natural florescencia del venerable arbre de la patria. Catalunya era desconeguda dels catalans moderns, era una mare a la qui no's deixava criar en sos propris pits els fills qui eren donats a una dida forastera; sempre