Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/17

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


cosa no té remei. Catalunya i Iglesia són dues coses en el passat de nostra terra que és impossible destriar-les; són dos ingredients que lligaren tant bé fins a formar la patria; i si algú volgués renegar de l'Iglesia no dubti que al mateix temps hauria de renegar de la patria. Ademés, el nostre estudi es funda molt en la Naturalesa i fuig dels artificis polítics; i l'observació de la Naturalesa, tant moral com física, manifesta sempre vivent i robusta l'acció divina. El principi racional reflexa la creença, per la qual és fecundat, com el mar retrau, com un immens mirall, els clarejants raigs solars que engendren l'evaporació, principi de la fecunditat de la terra.

 No és el present un estudi sobre'ls origens de la civilització catalana, en l'època de sa plenitud, i de la que fins ara els actuals catalans participam, no és un treball de microscopi per a discernir les cèl·lules de la musculatura nacional; és l'observació i contemplació silenciosa de la faç de Catalunya a fí de determinar son tipo per a que ningú pretenga deformar-lo.
 Formaràn aquest volum dos llibres, essent tal divisió molt justificada; en el primer farem la crítica de la pràctica de la vida regional, especialment en la nostra gent, la compararem amb la vida de l'Iglesia; estudiarem son íntim enllaç amb la Naturalesa, i la fecunditat pel bé que li és propria i tenint en compte les circumstancies de la vida social i política contemporania, creiem que'l lector se convencerà de la necessitat de preparar el retorn, sempre tenint en compte La manera d'ésser dels temps moderns, a una vida pública en la que'ls sentiments naturals prevaleixen i reprimeixen les furioses concupiscencies que avui día són el motor de la vida política. El segón llibre serà un estudi del pensament català, sa corrent fecundant a través de les generacions passades; la determinació de sos distintius, l'apreciació de sa força, serà buscar la generació interna de la forma externa de la nostra regió, puix l'element racional és sempre el que determina l'element ètic, com l'enteniment guía, il·luminant i movent, la voluntat. Faràn, doncs, un díptic, que a ésser pintat per una mà hàbil, sería el quadro encisador de la vida íntima de la nostra regió; escriurem, com en dues taules, lo que'n podríem dir la Llei que governa el ritme vital de la patria.