Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/319

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


tat e bellea del mon e de les sues creatures, les quals en si ensenyaven al hom la gran bonea de Deu qui les li havie fetes tan belles e tan bones… lo cel e la terra e tota altra creatura mostrant sa bonea e bellea a nos, tost temps nos conviden de amar nostre Senyor Deu… En lo juhi de Deu, lo mon e les creatures accusaran e pugnaran contra los foylls qui Deu no han conegut, ne amat, ne temut… La terça manera li fonch per juhi de justicia natural…» Dur el cor de l'home a aquests incitaments d'amor envers Déu, «nostre Senyor endreça l'hom a amarlo apres per vies legals e instructives… axi que aquells qui a la ley natural impressa en l'anima no volien atendre atcessessen a la escriptura de Deu a hull visible»; i no satisfeta amb això la bondat divina «contra la dita negligencia e malicia de humana natura ha provehit incitarla a amar si meteix per ley de gracia e per dons e beneficis fort cordials e inflamatius… Lo princep de la nostra ley e Deu nostre se apella comunament e se vol nomenar per qualque nom amoros, car ell es en los cantichs de Salomo sovint apellat espos, e ell apella tota sancta religio crestiana per nom de sa esposa, e diu aqui que aquesta es la sua amiga, la sua muller, e la sua unita, la sua coloma, lo seu cor, els seus delits… Axi meteix veem que en la Santa Escriptura ell a vegades s'apella nostre pare, e a vegades frare, o fill o amich, o servidor, o redemptor o mitjancer, e aço tot en senyal de la sua infinida amor». Amb llargues demostracions va explicant còm la llei cristiana és la llei d'amor, seguint la corrent de l'escola seràfica a que pertanyía, satisfent, per lo tant, a la necessitat que té l'home d'amar a Déu; i posat aquest preàmbul o introducció al tractat, entra en materia definint que «Crestiana Religió es un estament excellent per lo Fill de Deu Jesucrist instituhit e ordenat a menar les gens d'esta vida present a vera benaurança». En la definició s'hi troba el germen de tota l'obra: 1.er, la Religió cristiana és un estament excel·lent; 2.ón, l'instituí jesucrist; 3.er, porta als homes a la vida eterna.
 Per longum, latum et profundum demostra l'excel·lencia de l'estat cristià, per la del seu fundador, per contenir en sí pura i nèta la veritat en totes quantes coses predica o posa; i aquí s'ocupa en demostrar la veritat de la doctrina de l'Iglesia: «per la dignitat e auctoritat e certitut de aquells qui aquest sant es-