Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/318

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


II

 Devem a l'amabilitat de D. Mariàn Aguiló, qui el posseeix i qui l'ha portat al coneixement dels literats, com tants d'altres escrits de la nostra literatura, que per sa diligencia i bon zel avui tenim, el poder donar compte de «lo primer llibre del volum apellat crestia ordenat e compost per lo molt reverent mestre Francesch Ximenez, maestre en sancta theologia, frare menor, digne patriarca alexandri, del orde del gloriós Sant Francesch», que fou estampat en la ciutat de Valencia l'any 1483, formant un gros volum en foli. Es aquest llibre, que rarament se troba, el primer del monument literari, no sols per l'ordre cronològic, sinó perquè tractant en ell de la demostració de la Religió cristiana, essent una amplíssima apología d'ella, posa el fonament de tot l'edifici que vol construir assentat sòlidament, i dóna unitat de vida i de forma a totes les parts que han d'integrar el grandiós edifici. El preàmbul del tractat consisteix en demostrar la necessitat que té l'home, fins després de les tenebres del pecat, d'amar a Déu, «axis com a trahut sens lo qual nos pot salvar». Posa després los empatxaments que troba l'home per a servir a Déu en el pecat original i en ses seqüeles, i explica «com Deu ajuda al hom contra los dits empatxaments a amarlo per vies naturals e informatives. E la manera de ajudarli fonch fort dolça e savia, car com natura humana apres lo pecat de Adam fos tota nafrada e aminuada en los dons naturals que havia de Deu reebuts, quant fonch rovellament creada, e fos encara despullada de la gracia de Deu per lo dit pecat del primer pare, e per conseguent fos grossera e ignorant a entendre que es alta vida e virtuosa e quins son los amagats secrets de Deu, los quals apres per lonch temps foren revelats als Sants passats, per tal li dona nostre Senyor Deu en lo començament del mon la ley de natura no en escrit, mas dins la anima; la li posa impresa e partida per dos manaments de amor: ço es, que amas a Deu sobiranament e apres son prohisme axi com a si meteix… La segona manera perque nostre Senyor ja en aquell temps incita, e ences l'hom a amarlo li fonch quant li proposava la universali-