general qui fou de dita ordre; i és altra prova de l'esperit de llibertat qui respira l'ordre de Frares-Predicadors, lo que una de les ànimes qui més han suspirat per la llibertat verdadera, un dels esperits cristians qui més ha posseit la facultat assimilativa en nostres temps, l'exemplar i eloqüentíssim P. Lacordaire, la restaurà en la moderna França. I no és que nosaltres vullam posar aquesta ordre sobre de les altres, totes benemèrites de l'Iglesia i fautores principalíssimes de la civilització europea, sinó que aquesta més que cap altra sabé interpretar les relacions entre Déu i l'home; i regoneixent i proclamant la més absoluta soberanía d'Aquell, mantingué sempre a aquest en l'honor deguda i en totes ses prerrogatives i furs, fins al punt que més d'un cop ha sigut titllada per certs esperits estrets, catòlics i protestants, de racionalista [1]. Amà la conservació dels antics elements; mes no com en un museu literari i estèrilment, sinó pastant-los amb els nous principis de Crist, unint la gran i admirable tradició humana amb l'inestimable revelació divina. Aquest esperit no podia menys de lligar amb l'esperit català, a qui l'influencia romana havia fet conservador, pràctic i jurídic, i l'influencia mercantil cercador de nous i profitosos elements, amant de la simplicitat i assimiladora de la substancia forana, sense perdre la personalitat propria. D'aquí el fet gloriosíssim a que'ns referíem, de que mentres l'element progressiu de la civilització a Catalunya s'alià fortment i aimà amb entusiasme als Frares-Predicadors, l'element feudal enterc, sentint horror pel nou esperit, qui amb raó pressentía l'havía d'ofegar, sacrificà els més il·lustres fills de Sant Domingo a Catalunya. Els senyors feudals de la montanya s'aliaren amb aquelles heretgíes de principis del sigle XIII, destructores de tota justicia, ordre social i civilització, unides per una essencial filiació amb el modern nihilisme, qui per una significativa similitut té ses arrels més fondes en les regions semi-bàrbares de Russia, i intenta corrompre o aprofitar a son compte el rebuig de la civilitzada Europa, com aleshores volía ficar-se en les lliures
- ↑ El bibliotecari Aguiló diu que hauría preferit la biblioteca de Santa Caterina, de Frares-Predicadors, a totes les altres de Barcelona, entre altres raons per la conservació dels antics monuments literaris, fos qualsevol el caràcter sistemàtic que'ls informés.
