extraordinari i un medi eficacíssim de civilització cristiana, qui creia que la basa de la vida humana, tant individual com col·lectiva, és la veritat, la qual ha d'ésser proclamada eterna reina de l'humà llinatge. Tal volta en aquests temps d'enervament en que's proclama reina del món, no la veritat, sinó l'opinió cega, variable i corruptible, semblaràn aquestes idees massa dures; mes entengui el lector que aquells tribunals d'idees, encaminats a obtenir l'unitat de pensament, teníen en compte la naturalesa racional de l'home i ses exigencies, i que, com veurem després, al tractar de Sant Ramon de Penyafort i d'en Jaume el Conqueridor, qui donaren forma al pensament nacional, a Catalunya se seguí un procediment en conformitat amb aquells principis per a atènyer el noble fí que's proposaren aquells dos il·lustres personatges. Existíen aleshores dins de Catalunya, com havem dit, l'element civilitzador, informant a la classe mercantil o industrial, i l'element dur, irreductible, perpetuador de l'estat caòtic i primitiu, que's mantenía en la classe feudal. Les ciutats i sobretot les capitals, qui vivíen la noble vida de la llibertat, reberen amb entusiasme les ordres de Frares; la de Sant Domingo resplandí a Barcelona com el sol entre les estrelles, sentí amb ella la ciutat comtal germanor d'esperit, provinent d'ésser, ambdúes, filles de la gran tradició romana, civilitzadora, ampla i jurídica, li construí un gran monestir, li donà sos fills més il·lustres en els dominis de l'intel·ligencia, i trobant-se en terra proporcionada cresqué com arbre gallardíssim i frondós. L'ordre de Sant Domingo és l'expansió de la reconcentració monacal qui en els anteriors sigles de l'Edat Mitjana conservà els elements civils i científics de l'antiguetat, i fou com el dipòsit de la tradició romana, hereva de totes les antigues civilitzacions, i de consegüent humana en grau superlatiu. L'humanisme no és un mal, sinó un bé d'ordre natural, per això l'apòstol Sant Pau en diferents llocs ne parla com de cosa lloable; i l'Iglesia s'aproprià l'humanisme i s'enjoià amb les joies de l'antiga gentilitat. D'aquest temperament assimilador ne donà il·lustres proves l'ordre dominicana, i ne compongué el símbol immortal Sant Tomàs d'Aquino a pregaries i per consell d'una de les més eximies encarnacions de l'esperit catalanesc, el savi i piadosíssim Sant Ramón de Penyafort, Mestre
