Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/107

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


l'home amb gran ventat que la familia, que la regió, és un sér moral, una persona verdadera que ja existía abans que ell nasqués i que continuarà després de sa mort, si la llei o institució governà ja els seus passats i espera que governarà també els seus successors, l'aimarà amb entranyable tendresa, la respectarà com a una cosa divina, i, en defensa d'ella, estarà resolt a morir, puix amb raó creu més necessaria l'existencia d'aquella llei que no pas sa propria persona.
 Veus-aquí, doncs, com el lliberalisme i el regionalisme són entre sí com l'aigua i el foc; l'un mata a l'altre, per raó de naturalesa de quiscuna d'aquestes dues coses. Es cert que'ls últims temps de la monarquía absoluta, influida ja de l'esperit cesarista, i més anti-religiosa, en alguns de sos períodes, que'ls moderns governs representatius, si bé amb major hipocresía, foren ja temps d'opressió per l'esperit regionalista; mes els temps obertament lliberals, ho són de persecució constant i d'una persistent acció disolvent, fins al punt d'haver aniquilat en bona part els antics elements regionals que devíen ésser les pedres fonamentals d'una reconstrucció social, patriòtica, cristiana i verdaderament lliure.