_(page_30_crop).jpg)
l regionalisme per sí sol, és a dir, la multiplicitat de vida en la societat humana, és cert que tindría gravíssimes dificultats per establir o continuar la civilització sobre la terra; fins donaría lloc a que nasquessin entre'ls pobles aquelles enveges i pretensions a que tant inclinada és l'humana familia, composta de membres entre sí distints. El regionalisme utilitari portaría al selvatgisme. Ademés, atenent a aquella obligació divinament imposada al nostre llinatge de dominar i subjugar la terra, és necessaria una unitat, ja que a l'esforç de la regió, per sa propria naturalesa, li falta aquell poder que solen tenir les grans unitats, i que's necessiten per la grandiosa empresa de sostenir en tot el món l'imperi de la verdadera civilització, i l'unió entre sí de tots els membres de la familia humana. Fins estudiant la nostra naturalesa trobem en ella dos elements, aspiracions o necessitats: un que correspon a l'unitat, altre que suposa la varietat o regionalisme. Els homes en lo substancial, en lo més noble de sa vida, en l'intel·ligencia, són idèntics, puix si bé és cert que existeixen races que's diferencíen en el grau de força racional, magis vel minus non mutant speciem: i de consegüent, malgrat això, persevera l'unitat substancial entre elles. Mes les varietats introduides en els homes per les circumstancies particulars de cada una de les innumerables regions de la terra, són indestructibles, formen part de la vida d'aquest
