Vés al contingut

Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/97

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.


CAPÍTOL XV
Caràcter de la legalitat revolucionaria en ses relacions amb el regionalisme
D

e la disolució de l'antic règimen, de que parlàrem en el capítol anterior, brotà un nou estat legal, engendrat, generalment parlant, no del cast matrimoni de la recta raó de les necessitats i condicions de la terra i l'estat moral del poble que l'habita, sinó del luxuriós concubinatge del principi revolucionari amb la desenfrenada ambició d'apoderar-se absolutament del govern del país. La tiranía ama la concentració del poder, puix així li és més fàcil aprofitar-lo tot en benefici seu, i com la tiranía lliberal, segons va demostrant l'experiencia, serà sens dubte una de les més tremendes que han afligit l'humanitat, amb una constancia no interrompuda, desde que s'entronitzà en la societat moderna, ha anat matant la vida de les regions, ha destruit les entitats naturals qui, com a membres ben ordenats, formaven el cos de la nació, produint eixos estats uniformistes, i podent dir amb molta més raó que'l cèlebre rei de França, els qui avui día arriben a apoderar-se del govern, aquella frase tant repetida: l'Estat só jo. En efecte, el ministre, molt més omnipotent que l'antic rei absolut, posat en l'estació telegràfica de Madrid, està tot en tota la nació i tot en cada una de ses parts; ell és l'ànima de la nació; aquesta no viu, com antigament, informada d'un principi, sinó que és l'instrument d'un home o d'una quatreta d'homes, potser d'una secta; i d'aquí resulta que així com un principi extès per la nació dóna sos efectes segons