nova manera d'ésser de la societat, el comerç, l'industria, la facilitat de comunicacions, han donat a l'humana especie un caràcter generalment més uniforme del que abans tenía, i per això no sostenim que degui restaurar-se la multiplicitat que presentava el regionalisme de les edats passades; però sí sostenim els furs de la naturalesa contra'l principi i el sentiment torpíssims de la Revolució, que vol amb violencia, sacrificant usos, sentiments i antigues lleis plenes de vida, introduir noves formes de vida civil que pugnen amb el temperament dels pobles, ni tenen altra raó d'ésser ni més mèrit que'l d'haver brollat dels caps dels capitoços i patriarques de la revolució moderna. I aquesta, en son entusiasme uniformista i centralista, no obra per pur sentiment i sols per realitzar uns principis que creu salvadors; no, fa temps que ella està apoderada del govern de les nacions, i essent concupiscent per naturalesa, sens trava que limiti ses concupiscencies, xucla constantment la vida de les regions; ella, que's califica de lliberal, vol que sa voluntat imperi en les afraus més apartades, odia el govern del país pel país, i pretén el govern del país per la secta. La forma regional, repetim, és una extensió de la familia, es basa en ella; cada regió és una federació de families unides entre sí amb estretíssims llaços naturals, venint potser totes d'un mateix origen, i ¿còm voleu que una tal forma no degui ésser aborrida de la Revolució, l'ideal de la qual és l'abolició de la familia natural i cristiana i la constitució del falarnsteri d'una manera més o menos núa?
