consegüent, el Criador tant sols dèu en ell tenir son seti… Veusaquí còm el franc voler de l'home ha sigut fet el seti de Déu; allí, doncs, Déu solament dèu imperar, dominar i regnar» [1].
De la naturalesa del lliure albir ne dedueix la naturalesa de la remuneració que hagi merescut i que en l'altra vida li serà tributada. «El lliure albir és l'arrel de tot mèrit en l'home, i, de consegüent, ha d'ésser el subjecte del premi o del càstig, i essent dit albir humà espiritual, invisible i intel·lectual, la principal remuneració de l'home serà invisible i espiritual… El lliure albir no és local ni temporal; de consegüent, el verdader bé de l'home no dèu estar comprès enlloc, ni mesurar-se per temps, per lo qual, la Llei de Crist, prometent la recompensa eterna de la visió beatifica, encaixa admirablement amb els dictats de la natural raó» [2].
La fina observació continguda en els llibres de Sabunde, no cregui el lector haver-la assaborida amb els breus fragments que acabem de transcriure; és cert que sobressurt al parlar del franc voler o lliure albir, nobilisssima sedes Dei, mes fins quan l'observació és incompetent pel fí que's proposa, sempre manifesta la paciencia, concentració i perspicacia d'un esperit altament psicològic; en l'historia del pensament humà és un potentíssim precursor de la moderna escola de l'observació, en el procés del pensament català és l'hereu del gran Mestre Ramón Lull; mes devem afegir que la Teología natural queda molt per dessota del gran Llibre de Contemplació. En aquest la llum mística, l'acuitat de l'enginy, la fervor del sentiment i fins el riquíssim llenguatge encisen a l'home i el persuadeixen; en la Teología natural o Llibre de les criatures, Sabunde, pur filosop, sens aquelles excelses qualitats del mestre, distingint-se principalment per la riquesa de detalls, deixa a l'ànima freda, i per no seguir el camí apropriat per la defensa de les veritats sobrenaturals, resulta un apologista qui no satisfà la racional intel·ligencia, o com compendiosament sentencia el modern historiador cardenal Hergenröther: «Sabunde, metge i jurisconsult espanyol, qui després abraçà l'estat eclesiàstic, per una especulació exagerada contradiu els dogmes que ell mateix sosté.»
