Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/274

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


consegüent, el Criador tant sols dèu en ell tenir son seti… Veusaquí còm el franc voler de l'home ha sigut fet el seti de Déu; allí, doncs, Déu solament dèu imperar, dominar i regnar» [1].
 De la naturalesa del lliure albir ne dedueix la naturalesa de la remuneració que hagi merescut i que en l'altra vida li serà tributada. «El lliure albir és l'arrel de tot mèrit en l'home, i, de consegüent, ha d'ésser el subjecte del premi o del càstig, i essent dit albir humà espiritual, invisible i intel·lectual, la principal remuneració de l'home serà invisible i espiritual… El lliure albir no és local ni temporal; de consegüent, el verdader bé de l'home no dèu estar comprès enlloc, ni mesurar-se per temps, per lo qual, la Llei de Crist, prometent la recompensa eterna de la visió beatifica, encaixa admirablement amb els dictats de la natural raó» [2].

 La fina observació continguda en els llibres de Sabunde, no cregui el lector haver-la assaborida amb els breus fragments que acabem de transcriure; és cert que sobressurt al parlar del franc voler o lliure albir, nobilisssima sedes Dei, mes fins quan l'observació és incompetent pel fí que's proposa, sempre manifesta la paciencia, concentració i perspicacia d'un esperit altament psicològic; en l'historia del pensament humà és un potentíssim precursor de la moderna escola de l'observació, en el procés del pensament català és l'hereu del gran Mestre Ramón Lull; mes devem afegir que la Teología natural queda molt per dessota del gran Llibre de Contemplació. En aquest la llum mística, l'acuitat de l'enginy, la fervor del sentiment i fins el riquíssim llenguatge encisen a l'home i el persuadeixen; en la Teología natural o Llibre de les criatures, Sabunde, pur filosop, sens aquelles excelses qualitats del mestre, distingint-se principalment per la riquesa de detalls, deixa a l'ànima freda, i per no seguir el camí apropriat per la defensa de les veritats sobrenaturals, resulta un apologista qui no satisfà la racional intel·ligencia, o com compendiosament sentencia el modern historiador cardenal Hergenröther: «Sabunde, metge i jurisconsult espanyol, qui després abraçà l'estat eclesiàstic, per una especulació exagerada contradiu els dogmes que ell mateix sosté.»

  1. Lib. creaturarum, cap. 104.
  2. Diàleg 2, cap. 14.