Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/342

representa a nos en esta present vida a manera de un bell mirall representant l'imatge d'aquell que s'hi mira…» Ve desseguida l'explicació de les raons intrínseques que fan necessaria la vida social, la sociabilitat de l'home com ara diem, o com ell s'explica, «perque Comunitats e ciutats foren edificades, e qui primerament les edifica». Mentres exposa les raons d'excel·lencia de la vida social, la major honor del Criador, esquivar ignorancia, evitar males cobejances, etc., hi barreja noticies variades, molts cops faules i noticies propries per a entretenir infants, o al menys faltades de tot fonament crític, però al mateix temps s'hi troben digressions típiques, demostrants l'esperit senzill i pràctic de l'època i de l'home, així dedica diferents capítols a provar «que en estiu val mes estar dins les ciutats que defora, e d'ivern val mes estar defora que dins». Mes no's contenta amb l'explicació filosòfica o intrínseca de l'origen de la societat, sinó que'n dóna el desenrotllament històric, citant multitut d'escriptors i histories que argüeixen una immensa lectura. Tracta la societat en els primers temps del món, o antediluvians, explicant l'existencia de grans ciutats, i el desenrotllament de les industries, fundant-se molts cops en les noticies de la Biblia, i després de fixar-se en això, que'n podríem dir prehistoria i que demostra la perennitat dels capritxos de la gent lletrada, venint ja al camp de l'historia explica de les races i ses transmigracrons com dels góts, per exemple, descendents de Jafet que vingueren d'Orient envers Tramontana, i posa com la Gènesi de l'humana il·lustració, provant «com vengue estudi de sciencia en Egipte e apres en Grecia», i es val de la mitologia per a inquirir la llum de la veritat en aquelles llunyanes èpoques. Concretant ja més la materia, dóna la definició de ciutat, seguint el concepte aristotèlic, dient que «ciutat es congregacio, concordant de moltes persones participants e tractants e vivents ensemps: la qual congregacio deu esser composta e honorable e ordenada a vida virtuosa que es assimateix suficient e bastant».
Aquesta tant perfecta definició li dóna peu per a ficar-se en tots els camps de la ciencia política i social, desde la policía urbana i l'economía política, fins als més alts problemes de la pública moralitat. Descriu còm dèu ésser edificada una ciutat