Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/421

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


ratura pedagògica; mes per sa estensió i per l'importancia de son contingut és digníssim d'ésser llegit el llibre De institutione Feminae christianae dedicat a Caterina, reina d'Anglaterra. ¡Quina diferencia entre aquest llibre i el Llibre de les Dònes de Fra Francesc Eximenis! El Vives no's digna anomenar-lo, malgrat sa molta importancia i que indubtablement el coneixía; la moda de fer el savi és la pitjor i més despòtica de totes, i així és que rubleix son llibre de doctrina clàssica, acut als filosops antics i als primitius pares de l'Iglesia qui escrigueren de la materia, arriba a parlar de nostra lingua hispanica, però no's recorda d'aquella llengua catalana de la que sa patria, Valencia, fou el jardí literari, i en la qual sa ciutat nadiua estampà tant primorosos volums de poesía i prosa. A l'indicar els llibres que podràn llegir ne cita tant sols de grecs i de llatins; fins interdiu els llatins de l'Edat Mitjana, plens molts d'ells d'altíssima doctrina, però la llengua del quals ell amb menyspreu anomena goto-llatina; i, no obstant, per boca de Juvenal fustiga la donesca pedantería literaria, que a nosaltres ens sembla que fàcilment produiría son sistema d'educació literaria de les dònes. Conté el llibre curioses noticies històriques sobre la materia de que versa, sa doctrina moral és bona i molt catòlica, ama que les dònes síen piadoses; i parlant [1] després de còm el luxe les fa inútils pels devers domèstics i engendra odis i divisions en les ciutats, recorda que a Barcelona, in Laletanis Hispaniae, segons la tradició dels passats, a conseqüencia del comerç amb Alexandría, les dònes dels comerciants se donaren tant al luxe i a la profusió que superaven les dònes dels nobles, lo qual ocasionà divisions i odis en la ciutat. Entengui el lector que'l Vives no sols discorre sobre l'educació literaria de la dòna, sinó que en un sol tractat enclou tot lo que pertany, en tots els ordres i en tots els estats, a les dònes, com ho feu amb tanta erudició i no menys gracia més de cent anys abans el fecondíssim i franc menoret Fra Eximenis.

 Firmíssim creient, en totes les seves obres fins en aquelles en que tracta de materies molt distintes de les religioses, és

  1. De officio mariti.