opúscols que escrigué de tal materia. En la carta escrita a la reina Caterina d'Anglaterra, qui l'havía consultat sobre l'educació de sa filla María, posa com els fonaments de l'educació literaria. Vol, com Quintilià, que aquesta comenci ja desde l'infantesa i que abraci tot l'home; dóna molta importancia a la memoria, la potencia de la qual se multiplica amb l'exercici; i així, ordena que no's passi cap día sens apendre alguna cosa de memoria; aquesta facultat promou l'agudesa de l'enginy i el desenrotllament intel·lectual de l'home, per això demana tant que sía exercitada; que'l vespre, abans d'anar-se'n a jaure, llegeixi dos o tres cops lo que vulgui apendre i a l'endemà que ho demani a la memoria. Aconsella que la princesa rebi l'educació amb altres tres o quatre donzelles ben criades, puix així amb major estímul s'aplicarà més que no pas sola; que entre mestre i deixebles se parli en llatí; senyala els clàssics, pagans i cristians, amb que ha de fer-se, i afegeix que també pot llegir De Griselide vulgata jam fabula. Li diu que tingui un llibre en blanc on per sa propria mà escrigui lo elegant, graciós, etc., tant en el pensament com en l'expressió, que trobi en lo que llegeixi o oigui. En la 2.a Carta De Ratione studii puerilis exposa els mateixos principis i diu que'l deixeble, a l'escoltar al mestre, mai dèu anar-hi penna et charta inermis, que en la lectura sía sempre prest a apuntar tot lo interessant que trobi, i això no solament per a obtenir una col·lecció interessant, sinó particularment perquè així es queda més estampat en la memoria. Repeteix el consell de que l'estudiant parli en llatí; mes aquí afegeix una observació que caldría tinguessin molt en compte certes families qui donen a sos fills criats de qualsevol provincia d'Espanya, mentres no sía Catalunya, per a que aprenguin la llengua castellana; i dit consell es, que si l'estudiant està voltat de gent qui parli malament en llatí, aleshores és preferible que parli en llengua vulgar, no sía que ja desde l'infantesa prengui l'hàbit de parlar viciosament. Desgraciadament, el Vives no havem vist que en sos sistemes d'educació literaria, es recordi de les llengües vulgars parlades per les nacions modernes; l'antiguitat era son ideal, mes nosaltres no vivim en els temps antics, sinó en els moderns… Famosos són sos bells diàlegs escrits a posta per a vulgaritzar la llengua llatina, i que poden considerar-se com part de sa lite-
