Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/209

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Ramón Lull en el moviment general de la civilització i del pensament en Europa és una de les empentes qui més l'han agitada, com ho prova l'idealització popular literaria del personatge convertit per la tradició de les generacions en un sér prodigiós, capaç d'obrar totes les transformacions imaginables. Mes, fins prescindint d'aquest idealisme, ¿quí pot dubtar de que en els temps de la ciencia escolàstica ell fou un dels més poderosos fautors de la corrent observadora en les ciencies naturals i fins espirituals? Son nom fou estel resplandent qui guià a nombrosos i il·lustres naturalistes a l'investigació dels secrets naturals, i sobretot a la pràctica de l'anàlisi i síntesi químiques, ses ensenyances i exemples excitaren en l'apologètica catòlica a diferents doctors, qui del coneixement de les criatures i de l'ordre natural s'elevaren al coneixement del Criador i dels misteris de l'ordre sobrenatural, i fins en la reformació de les coses eclesiàstiques obtingué profitosos resultats. Es clar que no conseguí el restabliment de col·legis on s'ensenyés son Art demostratiu i les llengües dels infidels; mes, segons el parer de l'il·lustradíssim P. Pasqual, cisterciense, a l'influencia del benaventurat Lull en el concili de Viena, se degué la publicació d'una de les Clementines, en la qual sacro aprobante concilio, el Papa manà l'ensenyança de llengües per l'evangelització dels pobles, en les Universitats de París, Oxford, Bolonia i Salamanca [1], i ordenà, ademés, la traducció a dites llengües de llibres a propòsit per a la propagació de la fe; la mateixa unió de les ordres militars fou intentada per Climent V i algún successor seu, i en quant a la llegislació sobre beneficis, hàbits eclesiàstics, etc, observa el referit Pasqual que aquell Concili, en el qual tant intervingué el Beat Lull, i els Papes que després vingueren s'atemperaren a les peticions de Lull, fetes a aquella venerable assamblea, i que explícitament consten en diversos de sos escrits, i en especial en el llibre Phantasticus, del Beat Ramón. L'Iglesia el regoneix, en sa sagrada liturgia, com a propagador i propugnador insigne de la fe catòlica, venera son

  1. El frare dominicà alemany Fr. Enric Denifle, en la monumental obra Les universitats en l'Edat Mitjana fins al 1400, diu que desde aquella decisió del Concili de Viena es troba sovint en els Documents universitaris anomenat el Magister linguarum.