Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/210

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


heroic martiri i li ha concedit l'honor dels altars; en l'historia del pensament humà representa una de les més fortes escomeses per atènyer la veritat, i la patria catalana té en ell el pensador, sinó més sòlid, més original, atrevit i fecond, essent de plànyer, com ja se'n planyía amargament en la centuria passada el dit P. Pasqual, que més conegut i estudiat sía pels estranys que no pas pels propris [1].

II

 Al nostre il·luminat Doctor potser li escauría perfectament el títol de Doctor Romàntic, i això per moltes raons. La llengua romanç fou l'instrument predilecte de que se servía en l'exposició de son pensament, enriquint-la en gran manera, sobretot en vocables pertanyents a la filosofía i teología, com més enllà se'n podrà convèncer el lector, i fent-la medi adequat, pastant-la de tal manera que fos capaç d'expressar dignament els més amagats fets de la conciencia racional i els conceptes més alts referents a la Divina Substancia. Com els moderns romàntics en l'ordre literari, ell, en l'ordre filosòfic i racional, menyspreà els antics motllos i procediments, proclamà la llibertat i proposà a son art per a que amb poc temps poguem sortir de la servitut de les llargues i confuses ciencies [2]; en son entusiasme cristià queda molt debilitada l'autoritat dels eterns hèroes de la ciencia eixits de l'antiga Grecia, i així veiem en el Desconort, com contrariant l'Ermità son Art per ésser del tot contrari als sistemes racionals dels clàssics filosops, Ramón:

…felló fo,
Quant ve que l'Ermità tenía opinió
Que'ls antics filosops en los quals fe no fo,
Sian estats començ de tot ço qui és bo.

  1. Diuen els graves i crítics Bolandos, parlant del Beat Ramón Lull: «In tanta sanctorum multitudine, qualem acta nostra exhibent, vix quemquam reperies, cujus res gestas tam multi, tam varii scriptores illustrandas susceperint.»
  2. «…ut modico tempore e servitute longarum et confusarum scientiarum egredi valeamus». (Ars universalis.)