El P. Pasqual vol que'l nostre Il·luminat Doctor tingués erudició filosòfica, i alega tres o quatre entre filosops i Pares de l'Iglesia citats en sos escrits; mes nosaltres l'impressió que n'havem rebut en nostres lectures, certament insuficients, atesa la magnitut de l'home, és de que en el Beat Ramón l'erudició filosòfica era escassa; és un filosop espontani qui no s'és assegut mai en els bancs de l'escola, ni s'ha cremat les pestanyes llegint; la comunió d'esperit amb els altres filosops o fou intuitiva o rebuda en la corrent de la general il·lustració; potser més que ningú, imitant al famós rei, podría dir: La filosofía só jo. Fou un pensador atalaiat en sí mateix, no s'atura en el pensament dels altres, el moviment de son esperit argüeix una falta de disciplina científica, i no mostra ésser un home qui ha posat son cap sots el jou de la ciencia; si fins de la fe, per la qual generosament donà la sang, recorda amb delectació que és (segons ensenya també la Santa Mare Iglesia) forma passatgera de l'enteniment humà, ¡jou qui serà romput en el regne de la gloria!… [1] I també li escau el títol de Doctor Romàntic perquè ningú com ell ha volgut la popularització de la ciencia, vol traure-la de sa categoría aristocràtica, vol casar-la amb el poble, propagar-la a tots els estaments, i com diu en son llibre Del Gentil i dels tres savis, escrit en aràblc, se proposa trametre la seva Ciencia, comprensiva de tota ciencia i de tot art, tant als llecs i senzills com als sobtils i instruits, amb poques paraules i planeres [2].
No li volem negar, emperò, el títol de Doctor Il·luminat amb que la fervor dels seus antics deixebles el distingí; mes que tal volta és un corroborant del nostre concepte que acabem d'expressar. Perquè ¿què és un romàntic sinó un il·luminat, un home qui no's guía per regles, sinó per sa propria llum? No participem
- ↑ Ens apar que aquest concepte del Beat Ramón Lull és el que ja d'ell teníen els contemporanis, així en el famós atestat que li feu el Canceller de l'Universitat de París en l'any 1311 (publicat pel P. Pasqual, Vindiciae, pàgina 291,t.1), se li regoneix zelum fervidum, et intentionis rectitudinem pro fidei christianae promottione; mes se li permet l'ensenyança, no perquè fos argentum et aurum, sinó perquè pugui instar Pauperculac in sacrum Gazofilacium, aliquid mittere de suac substantiae nuditate. Ademés, l'opinió mai l'ha tingut per un filosop com els altres, sinó com a un home d'una doctrina d'origen prodigiós.
- ↑ «Cum tamen dessiderem bonum commune, et disponam hunc librum scribere tam laicis et rudibus, quam subtilibus et provectis, idcirco in principio breviter et planis vocabulis proponam hanc scientiam.»
