Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/72

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


i dolcíssim esperit de familia. No solament lligava aquest vincle entre sí, a les tres o quatre generacions qui vivíen en una mateixa llar, sinó que, eixint d'allí, com de manantial abundós, s'extenía pels costats, i els oncles i les tíes i els cosins formaven ja un verdader poble, de manera que aquest venía a ésser una extensió de la familia. Els actuals sistemes polítics i l'ordre social que a sa ombra ha crescut, impossibiliten aquesta hermosíssima forma de vida; a conseqüencia d'haver-se posat les coses fòra de lloc, sofisticada la vida civil, amb els immorals interessos polítics traidorament corruptors, puix presenten com a cosa lícita i de dret diví la conquista del govern de la nació, la vida pública posada a immensa distancia de les regions, exempta de tota benefactora influencia religiosa o domèstica, divorciada enterament de la vida familiar, tot això que prové de l'unitarisme polític anti-natural i anti-cristià que avui regeix, ha criat un esperit brutalment individualista, egoísta, tirànic i carnal que forma l'atmòsfera que avui respirem, esperit antitètic a l'esperit de familia, disolvent de tot humà consorci, i que nosaltres creiem que és el que Cristo anatematitzà amb el nom d'esperit de món.
 I perquè'l lector no prengui aquestes idees com a una conseqüencia de l'esperit teològic del qui ara les estampa, volem transcriure textualment el concepte de Taine, positivista famós, quan al parlar dels últims temps de l'antic Règimen a França, que transformà la vida pública del país en un pur artifici, que funcionava en la capital, convertida en centre absorbent de divertiments, delicies i abundancia, en estómach de la nació, com ara ja succeeix, si bé d'una manera més vulgar, a Espanya, i cada día succeirà més, escriu les següents ratlles de pregòn sentit: C'est le dernier trait du régime qui, après avoir dérobé l'homme aux affaires publiques, à ses affaires propres, au mariage, à la famille, le prend avec tous ses sentiments et toutes ses facultés, pour le donner au monde, lui et tous les siens. [1]

 La restauració de la familia suposa la restauració de la vida regional; fòra d'aquesta, l'esperit de familia es desvaneix; pot

  1. L'Ancien Régime, cap. II.