d'amor van sercant, mes li és impossible, perquè la perturbació de l'home és tal, que ànima i cos no s'entenen:
no es Senyor en tal cas la raho
l'orgue del cos desbaratat esta.
. . . . . . . . . . . . . . . .
Mos sentiments son axis alterats (VII)
quant lo que am'mon ull pot divisar
que no m'acort si so'n terra n'en mar
y'ls membres lluny del cor tinch refredats,
L'espiritual poeta declara la castedat de son enamorament en els següents versos de la tornada:
Herbes no's fan males en mon ribatje;
sia entes com dins en mon coratje (X)
los pensaments no'm devallen avall
La passió, encara que no és tenebrosa, sinó fulgurant, fa perdre l'esma; l'apassionat no té conciencia de sí mateix; per això, regoneixent-ho, l'enamorat poeta vol cambiar de direcció, no vol parlar de sí mateix, sinó de sa aimía:
Doncs ara donarà esplèndid testimoni de l'alt mèrit estètic de madona, marcant, amb admirable perspicacia filosòfica, la superior bellesa de son esperit, plàsticament expressada en el cos
bell, ab gran gest, portant un esperit
tan amplament que no'l te presoner, (XIII)
mas com Senyor usant de son poder,
tenint estret plaentment l'apetit.
Aquest tenir estret plaentment l'apetit val un poema. Tal estat és desgraciadament, en la naturalesa humana caiguda en pecat, un pur idealisme poètic; totes les filles d'Eva, exceptuada la Verge María, tota l'humanitat, fins auxiliada perla gracia sobrenatural, ve a tenir estret l'apetit, no plaentment, sinó violentant-se, segons la sentencia del Redemptor: regnum coelorum vim patitur. Aquest estat de perturbació de l'home principalment se nota en el sentiment de l'amor, que és assumpte
