Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/368

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


mixti fori, i, per lo tant, litigiós o borrascós, com tots els estats i situacions intermitjos com les primaveres; goig i dolor tot sovint se barregen en l'amant.

Una sabor d'agredolç Amor llança
. . . . . . . . . . . . . . . .  (XXV)
dins mos delits mortal dolor hi cap
e tal dolor ab delit ha ligança.

Passió cerca passió, qui tebeu (tebi) es, d'amor es enemich, l'indiferencia la mata, la viva contrarietat l'encén:

Amor se te per pus injuriat
per hom en qui troba lo seu cor fret  (XXIX)
que per traydor hon fos tot malifet.

Sembla que l'idea de la mort hauría de consolar en tal estat de neguit:

Per molt amar ma vida es en duple,  (XXXVI)
mas no cregau que de la mort me tema;

Però l'amor humana, com tota cosa purament humana, coneix que la mort és sa destrucció, i sent l'horror de l'aniquilament, per lo qual Ausias exclama:

Yo tem la mort per no servos absent  (XL)
perquè amor per mort es anullat.

Malgrat els sofriments, troba a faltar el jou de l'Amor, ne té anyorança; i el poeta enllaça magníficament les delectacions i tristors de l'amant amb la llei de la compensació, la primera mostra de la qual se troba en el govern de Déu:

¿Qui'm tornara lo temps de ma dolor
e'm furtara la franca libertat?  (XLVII)
Catiu me trob, licenciat d'Amor,
e d'ell partit tot delit m'es lunyat;
. . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . .
En yra'sta de Deu lo peccador
com en est mon treball no li es dat,
dels bens de Deu no sia'sperador,