Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/369

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


no ha lloguer qui no ha treballat:  (Ibíd.)
axis d'amor qui no sent lo turment
en sos delits no's cur a delitar;
tot amador preng'en aço esment
que sens tristor no's pot molt alegrar.

Les grans passions suposen grans intel·ligencies; segons la doctrina de l'Angèlic, són les passions com els òrguens pels quals l'esperit obra i executa sos judicis. Un enteniment qui no està servit per passions, resta xorc i sens influencia en la corrent dels humans successos. La passió junyida amb l'enteniment participa de la persistencia d'aquest; mes, essent la dòna de menors forces intel·lectuals, la passió en elles, segons la bella expressió del poeta, no s'hi atura:

com dones han poca part de tal dot, (l'enteniment)
amor no pot en elles fer atur.  (LVI)

Aleshores la raó, dominada per la passió, fa l'amor de pitjor condició que l'instint animal, puix la desenfrena:

L'animal brut sera molt pus segur
d'est apetit que'n dona no sera,
car solament en l'acte se moura  (Ibíd.)
sentint aquell que'n lo plaher ha dur:
ella pensant en algun passat cas
moura apetit en fet luxurios
. . . . . . . . . . . . . . . .

Per l'apassionat poeta l'amor és una esfinx, mig àngel i mig bestia, de manera que no sab d'on vénen ses delectances:

Yo sent delit que no se d'hon pren força.
Si es de carn, ¿d'hon li ve que no's farta?  (LXVIII)
Si d'esperit ¿com l'infinit aparta?
Si del compost ¿d'hon ve que tot no'm força?

Ja anirà aclarint el filosop poeta el misteri de l'amor; ja comença a ovirar que l'últim fí de l'amor és un descans en visió fruitiva. —Per contemplar fuy en lo mon exit. —Però és molt diferenta la contemplació de l'enteniment i la dels sentits, aquests amb l'ús excessiu s'aniquilen: