Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/149

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


tema intel·lectual del país, es la fórmula de sa existencia, sa essencia, la que explica la naturalesa, els atributs i l'acció d'una gent qualsevol, o per dir-ho amb menys paraules, el pensament d'un poble és allò per lo qual dit poble és lo que és.

II

 Ateses les consideracions fetes sobre l'influencia molt relativa i secundaria de la procedencia etnogràfica d'un poble en el desenrotllament de son pensament, en la formació de son sistema intel·lectual, poc ens detindrem en la determinació de l'arrel primitiva del nostre poble. Ademés, segons lo que diu l'última paraula de la ciencia, en aquest país hi vingueren quasi bé totes les antigues races humanes. Uns proto-pelasgos o heteus de la descendencia de Cam, emigració antiquíssima i dels primers temps després del diluvi, qui s'estengué per les riberes mediterranies; les immigracions de procedencia aria, com els celtes, i les semítiques, com els fenicis, i ademés, els establiments grecs que en Catalunya tingueren el cèlebre Emporion.
 Sabuda de tothom és la lluita entre cartaginesos i romans i la victoria d'aquests, que portà una completa romanització de tot el país, arribant la seva civilització fins a les afraus més feréstegues i llunyanes. Juntament amb l'esperit d'independencia, propri de totes les tribus indígenes, demostren aquells antics pobles una qualitat que tal volta s'ha perpetuat en nostre país, i és una potencia assimilativa, quan l'assimilació es fa racionalment, no amb violencia ni pretenent l'aniquilació del propri sér. Llei que veurem governant perpetuament al pensament català. Sabudes són les proeses d'Indibil i de Mandoni, capdills dels ilergetes i ausetans; i l'alçament terrible contra'ls romans, tirant-los a tots més enllà de l'Ebre, ocasionat pels maltractes que feien als indígenes, i que únicament se calmà amb la vinguda de Marcus Porcius Cato, qui es presentà aquí més com a negociador que com a conquistador. Aquesta noble forma empleà també César, quan després de la victoria sobre Pompeius, donà a la nostra antiga Metròpoli el dictat de Colonia victrix Tarraco. August amà especialment Tarragona; allí es retirà a reposar