Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/148

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


geogràfiques i topogràfiques del país que habita, la manera còm esmerça sa activitat, la forma política amb que's governa, i més que tot, la predestinació divina. Es impossible no regonèixer en els pobles una predestinació, com el dogma catòlic ens diu que hi és en els individuus; tal volta més visible que en aquests en els primers, l'existencia dels quals és temporal i mundana, a diferencia dels individuus, pels quals la vida terrenal i temporal és una part insignificant de sa existencia. Lo material sempre està subordinat a lo espiritual; aquesta és la llei de la creació, i fins en l'home materialista, en el filosop, qui no admet l'esperit, l'esperit és el qui el governa; mudeu-li l'esperit, és a dir, el pensament, que és l'operació i vida d'aquell, i tindreu mudat l'home; ja no serà materialista. I sobre aquesta llei de governació humana, n'hi ha una altra de suprema, llei de les lleis, estímul dels estímuls, causa primera de tot el moviment individual i social, que és la predestinació divina. La raca, la posició geogràfica, totes les demés condicions materials tenen valor molt relatiu en l'esperit d'un poble; per això el Capmany deia amb gran profunditat, tractant, amb altres termes, aquesta qüestió, que en molts punts les condicions en que vivía el nostre poble, eren iguals a les de Castella, i no obstant, formaven contrast l'activitat, laboriositat i economía dels nostres ciutadans amb les qualitats contraries dels del país de Castella; i afegía: porteu un noi català després de nascut a aquell país d'haraganes, i sortirà haragán com ells. Sens voler disminuir l'importancia que té la transmissió carnal de l'existencia, puix som animals, o sía l'influencia de la raça, que l'experiencia demostra ésser profundament modificable per les influencies externes del país, com se veu en les especies de plantes i d'animals, sens pretendre excloure dites influencies, havem de confessar que la llei de la predestinació i la llei de l'educació són les qui formen els pobles. Una mà invisible i omnipotent mena per tot el llarg procés dels sigles a l'universal llinatge dels homes, usant medis molt diferents, a un fí providencial; totes les condicions, influencies i vicisituts obeeixen a la voluntat soberana qui les ordena i encamina al compliment del fí volgut. Mes baixant d'aquestes sublimitats i anant al nostre objecte, direm que en l'ordre natural i humà, la llei de l'educació, o sía la tradició nacional, o el sis-