Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/147

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


dels temps, no com qui fa un quadro complet, sinó com qui dibuixa un croquis: veusaquí el nostre objecte.
 Potser a algú li sembli tendencia materialista el voler presentar tipos nacionals en l'ordre espiritual, com ofereixen tipos les diferents races físiques; mes l'experiencia ensenya que existeixen diferencies grosses en el pensament de diferents pobles; i la filosofía demostra la raó de tals diferencies. Sens recórrer als pobles orientals, d'esperit tant divers dels d'Occident, fixant-nos en els pobles de l'Europa, tant de l'antiguetat com dels temps moderns, tothom caracteritza el pensament dels egipcis per sa grandiositat i fixesa, l'esperit grec per l'elegancia, per la gracia de l'originalitat i per la facilitat de formar sistemes, i el poble romà universalment és proclamat posseidor d'un criteri pràctic, grave, ordenador, aprofitador de tots els elements, com a destinat perla Providencia a servir de basa a una civilització universal i eterna. I fins els pobles moderns, tallats tots, amb més o menys fidelitat, per un mateix patró, que és Crist, se presenten als ulls de l'home observador amb típiques diferencies. La corpulencia, els cabells i barba rossos i els ulls blaus dels septentrionals i el poc cos, mirada encesa i moviment nerviós dels meridionals són signes d'interna diferencia entre'ls uns i els altres i sos tipos físics denoten, generalment parlant, diversitats d'esperits. Les circumstancies materials influeixen sobre l'esperit humà, ja que l'ànima, forma substancial del cos, com ensenya la recta filosofía, és despertada a la vida racional pels estímuls materials, no solament en sa facultat sensitiva, comuna a la cara i a l'esperit, sinó en sa facultat volitiva i fins en l'intel·lectual, la més noble de totes i que després ha d'ésser la llum qui il·lumini a tota l'operació humana i governi tots els estímuls que han de subjectar-se a ella[1].

 D'aquí prové l'importancia que tenen en la formació del pensament d'un poble la raça a que aquest pertany, les condicions

  1. A pesar d'això, en uns temps com en els presents en que'ls defensors de l'evolució literaria volen convertir la crítica en una branca de l'Historia natural, convé recordar que si bé la literatura es l'expressió de la societat, això, com observa Sainte-Beuve, no ho és d'una manera absoluta. L'esperit se fa superior a les circumstancies i a la moda, lo qual demostra la superioritat del talent. Exemple Cervantes amb son Don Quixot.