Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/437

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


i Jaume Callís, en el pròleg de la compilació, donant mostra del criteri jurídic que's perpetuarà a Catalunya per l'evolució de la llei nascuda de les entranyes de la terra, verament autònoma, formada de la generalització dels fets, acut a Dionís i a Aristòtil per a formular el principi o gènesi de les lleis, quan declara que és cosa divina reducere infima per media in suprema, contradint ja als ideòlegs i aprioristes qui pertorben les naturals lleis de les societats, i volen acomodar la terra a les lleis i no les lleis a la terra.
 De des Marquilles fins a D. Pere Vives y Cebrià, se pot formar una abundantíssima biblioteca de comentadors del nostre dret indígena; nosaltres devem solament pendre el pols de tant interessant literatura jurídica, per a comprovar que'l ritme de son pensament se correspòn perfectament amb el del pensament nacional. En efecte, el sentit pràctic i la moderació, expressats per una notable potencia intel·lectual armonitzadora i assimilativa, unida a una amor constant a la propria llei, resplandeixen en els nostres juristes; i devent escollir alguns d'ells, per la comprovació d'aquesta veritat, ens fixarem en primer lloc en Jaume Callís, un dels doctors més interessants de la ciencia jurídica catalana, i per nostre gust el primer de tots, per l'admirable aliança que sab fer entre l'element indígena, l'institució nascuda a Catalunya, amb el dret general i la ciencia especulativa de les lleis. Es Callís un verdader escolàstic, no sols per son sistema d'aliar lo present amb lo passat, per son esperit senzill i cristià, per la tendencia a fer pràctica i assequible la ciencia, sinó pel desenrotllament lògic de la materia, per la manera natural amb que la divideix i explica desfent els dubia que es proposa, i reflectint en l'exposició una llum de verdadera evidencia. Cavaller de Vich, allí escrigué part de les seves obres, i trasladat més tard a Barcelona, en ella i en el monestir de Sant Cugat del Vallès, acabà de publicar els llibres que'l faràn eternament benemèrit de la patria catalana. Fou home de molta pràctica en els assumptes curials, segons ell mateix explica, puix en l'Extravagatorium Curiarum refereix que, tenint alguna ciencia del dret, i molta experiencia, per l'exercici que d'ell ha fet per espai de trenta anys en la Curia arquebisbal de Tolosa, en la del Principat de Catalunya, en