Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/438

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


la de Vich i en la de Barcelona, i seguint alguns cops la Cort real com a conseller, se creu obligat, diu amb l'accent del patri amor, a escriure aquest tractat perquè quilibet tenetur dirigere rem publicam cui nascitur. Es aquest llibre un verdader tractat del dret constitucional de Catalunya. L'escrigué en el monestir de Sant Cugat, amb motiu de les Corts allí celebrades en temps d'Alfons IV, a l'objecte de popularitzar el dret públic de Catalunya [1]. Assenta com a principi fonamental que'l Rei a Catalunya, en virtut de constitució paccionada i jurada, ve obligat a celebrar corts, que abans devía celebrar-les cada any, i que després de varies vicissituts, que declara, al menys ara dèu cada tres anys reunir-les. Divideix el tractat en vuit Dubia i subdivideix aquests. Els títols d'aquells són els següents: 1.° Origen del nom Curia o Cort. 2.° Accepcions de la paraula Curia o Cort. 3.° Quàn deuen ésser convocades a Catalunya les Corts generals. 4.° Còm se convoquen. 5.° En quin lloc de Catalunya deuen ésser convocades. 6.° Quins deuen ésser convocats i còm hi deuen assistir. 7.° Lo que's dèu tractar i despatxar en les Corts. 8.° Còm les Corts deuen concloure i ésser llicenciades. Baix el principi de que la Constitució de Catalunya és paccionada i jurada, les Corts són com un tribunal col·legiat presidit pel Rei, de consegüent la forma jurídica prevaleix en elles; forma que l'Autor feconda amb la doctrina romana i canònica; el procés de les Corts és com un procés judicial, que comença per la citació o convocatoria; fins el Rei pot ésser en elles condemnat a restitució en cas de greuge, encara que sía en favor d'un simple particular, i l'eminent jurista Pere Belluga, completant l'idea del Callís, afirma en el Speculum Principium, de que després parlarem, que cap dels convocats pot anarse'n fins a ésser disoltes les Corts o ell llicenciat, si no vol ésser contumaç. Acabà d'escriure aquest tractat el día 12 d'agost de 1423. En l'any següent i en el mateix monestir escrigué la Margarita fisci.

 En l'edició de Lyó de 1556 segueixen a dit tractat els Viridarium militiae; praerogativa militaris; ac de moneta Tractatus, que l'editor qualifica de no menys erudits que necessa-

  1. In re publica Principatus Cathaloniae vulgandum.