Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/439

ris al qui presideixi la República. Comença la Margarita fisci amb el següent apòstrof, ple de bon sentit i de fe cristiana: «Advocat, allunya't del poderós, perquè molts danys poden venir a l'ànima d'ésser advocat dels poderosos; mes si et trobes implicat amb ells, recorre al Senyor Jesucrist, Just advocat.» Recorda desseguit que fou jurisconsult i militar, i pel gloriosíssim rei Ferràn d'Aragó constituit advocat del fisc i conseller seu, i que escriu aquest tractat a utilitat del rei Alfons aleshores regnant. Serva també en aquest tractat la forma escolàstica en l'exposició, indica desde'l principi la divisió de la materia feta amb gran claredat, i il·lustrant-la amb la doctrina del dret romà i amb la dels comentadors d'aquest. Cita sovint els doctors tolosans, l'influencia dels quals havía sentit, acut al dret canònic, mes sempre fa notar en contra de la llegislació general les exempcions del fisc que's gaudeixen a Catalunya. Aquí tothom pot fabricar, vendre i comprar armes ofensives i defensives, tenir-les a casa i portar-les, fòra d'aquells llocs que per ban particular ho tenen vedat. Els béns dels condemnats a mort no queden confiscats, sinó que per dret consuetudinari de Catalunya pervenen als successors. Els catalans poden mercadejar en qualsevol part, mentres no sía amb els enemics del Rei. La tendencia humana del nostre jurisconsult sembla que vulgui amorosir la duresa de nostres antigues lleis punitives, així al parlar de la pena de tolliment de membres, diu: Majores nostri Cathaloniae, satis in faciendo justitiam fuerunt severi, i parla amb amor de la forma més suau de Justinià en el procedir criminal. Es aquest un tractat pràctic i tècnic que dirigeix als advocats i jutges de Catalunya, comprenent lo que ara en diríem el dret administratiu, el dret civil en lo que pertoca a ses relacions amb el fisc, el dret penal amb l'enumeració de les penes i també lo corresponent del dret públic, declarant que a Catalunya el Príncep no pot derogar les constitucions fetes en Corts, ni ell dictar-ne amb independencia d'aquestes; i multiplicada l'importancia de la llei indígena, o de la consuetut, ja no l'anomena solament llei de la terra, sinó que la cita amb la més noble categoría de Dret de Catalunya.
L'opúscol titulat Praerogativa militaris és una explicació dels privilegis del braç militar, que avui no té més que impor-