Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/440

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


tancia arqueològica; sols notarem, pel fet d'aquest llibre nostre, que manifesta Callís sa reprovació envers aquells qui no posen fre en el vestir, i en la pompa i dignitat de sa persona, portant la disolució a tot el Principat de Catalunya, essent així que'ls barons, militars i homes de paratge, per la modestia en el viure i per sos actes virtuosos, deuen sobressurtir als particulars, «segons escrigué llargament el reverendíssim Fra Francesc Eximenis, qui fou bisbe d'Elna, patriarca de digna memoria i excel·lentíssim mestre en Teología, en el seu Llibre dels Angels…»
 Més interès té, per l'estudi de l'esperit del nostre jurisconsult, l'opúscol que escrigué encara a Vich amb el títol de Viridarium militiae, i que és un tractat de la guerra dels senyors particulars entre sí, en que's preníen la justicia per ells mateixos en les qüestions que esdeveníen. S'hi veu clarament l'estat social del sigle XV, permaneixent encara en els llocs rústics la forma feudal; i amb interès un hi contempla la tendencia civilitzadora del Callís, i al propri temps el respecte que com a jurista sentía pel dret constituit, per més que'l regonegués imperfet. Declara aquesta classe de guerra il·lícita pel dret diví i canònic, mes permesa pels Usatges de Catalunya, per lo qual mira de restringir el dret escrit, que en aquesta part declara ésser odiós envers Déu i envers els homes. Tracta de si és lícit l'homicidi entre dits guerrejants, afirma que's desprèn així dels Usatges i de l'observancia de Catalunya, i aleshores pregunta: «¿Què havem de dir en fet tant escabrós? Si dic que no és permesa la mort, ja'm sento els mossecs dels militars; si dic que és permesa, m'aparto de la llei divina i no camino per la vía del Senyor… perquè una observancia general o consuetut introduida contra'ls drets divins i naturals no dèu ésser servada.» Resol el conflicte reduint la licitut de la mort als casos de combats armats i expugnacions de castells, sens que sía ja més permesa durant la guerra dita. Posa tot el procés jurídic d'aquesta, els cartells amb que es declara, els terminis que s'han de fixar, els punts on se pot guerrejar, entre quines persones, damnificació que pot causar-se, etc., veient-se sempre al jurista qui, mitjançant la llei, vol ablanir una consuetut bàrbara. Acabà aquest petit tractat en Sant Cugat del Vallès, mes d'abril de 1424.