Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/194

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


sa, infondí en ella la sava d'una nova vida, servant l'esperit natural d'aquell país.

 L'esperit de l'home és influit i fecondat per les diferentes circumstancies en que viu; totes contribueixen a son desenrotllament, puix sér racional i usant de franc voler, l'enteniment i la voluntat són les qui donen forma definitiva a la vida de l'individuu i direcció a sa acció pràctica. Les facultats de l'enteniment i de la voluntat de nostre Rei foren educades i dirigides pels Frares Predicadors, i en particular pel més insigne d'ells, Sant Ramón de Penyafort. «El regne d'Aragó, en les Corts de Lleida, li donà per mestre i confessor a Sant Ramón, perquè en aquell temps no elegíen els Reis d'Aragó els confessors com volíen, ni a son gust, sino per elecció i voluntat del regne, en les Corts se'ls donava confessor, al qual anomenaven Pare de conciencia. I no tenía el Rei llicencia ni poder pera fer-li mercès, ni bé ni mal, i la causa i raó d'això era, perquè ni l'esperança del bé, ni el temor del mal fos causa que no exercités bé el confessor son ofici amb aquell pit cristià i amb aquella rectitut amb que devia tractar-se» [1]. Dits frares l'acompanyen i aconsellen en ses conquestes, en sa obra llegislativa, i molt particularment en ses empreses civilitzadores, per a arribar a l'unitat de pensament o sía al triomf racional de la veritat. Que'l pensament d'en Jaume presenta el caràcter dominicà és evident. Consisteix aquest en l'assimilació i identificació entre l'element diví i l'humà, és l'humanització de lo diví, el respecte a l'integritat humana, la compenetració del fet contingent i variable amb l'idea sempre permanent, el triomf de la raó sobre totes les altres facultats i potencies de l'home; mes no triomf despòtic, sinó directiu, i coneixent la solidaritat entre tots els homes i entre tots els sigles, no pretén un nou ordre, sinó protegir i guardar que no's torci l'etern curs natural de les coses. A ningú tant bé com a aquest criteri, que és la consolidació del que perpetualment ha regit a l'Iglesia, pot aplicar-se aquell dictat de conservador i progressiu que avui tant s'estila, ni escaure-li millor l'epítet de realista que està de moda, ni merèixer tant justament el títol

  1. Vida de Sant Ramón…, pel Rnt. P. Fr. Salvador Pons… mestre en Arts, doctor i catedràtic en Teologia en l'Universitat de Barcelona, cap. VI. — Estampada per Noel Baresson, Barcelona, any 1593.