Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/390

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


I

D

ins d'aquest petit panorama espiritual que estem escrivint, en que cada home presenta un aspecte divers, si bé en tots se descobreix l'aire de la familia catalana, el famós Joan Lluís Vives contrasta vivament amb els anteriors que acabem d'estudiar. Ja no solament és un home nou, sinó una era nova; i essent el cabdal intel·lectual substancialment el mateix, fa son curs desviant-se del camí planer i popular, i apareix una nova forma més correcta, més senyora, més exquisida, però que, enlairant el past intel·lectual, el fa menys assequible a la generalitat dels homes. ¡Com tomba el món en cent anys! ¡Quan fàcilment cambía l'esperit humà de gustos, d'habituts i de sistemes! EI mestre Eximenis i Sant Vicens Ferrer, posats enfront d'en Lluís Vives, ens demostren una manera piadosa, literaria, filosòfica, política i social, molt diversa de la d'aquest. L'esperit racional se mou dins d'un horitzó diferent; el Renaixement ha enfonzat l'Edat Mitjana, i de la terra que havía produit acèrrims defensors de l'antiga manera d'ésser, ample, lliure i natural, Eximenis, Sant Vicens i Ausias March, ardits impugnadors del nou pes i de la nova mesura amb que's pretenía nivellar totes les gents, ix un dels més il·lustres doctors del Renaixement, i qui, com els altres, vol estendre la nova forma a totes les afraus del pensament humà, tancant com dins d'un parèntesi d'oblit i antipatía, més o menys accentuada, els llargs sigles qui llavoraren amb paciencia i constancia cristianes les noves nacions europees. Catalunya hi perdé amb la nova moda, i els homes il·lustres dessus dits al fer-li la guerra, obeíen, potser inconscientment, a un instint de conservació de la forma nacional a que vivíen aferrats, i que la revolució clàssica havía d'esgrunar. Perquè a nostre humil parer, els cambis de dinastía i els casaments dels Reis són circumstancies, és cert, molt influients, mes