Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/187

cents anys, són encara còdic vigent en l'Iglesia catòlica i llegislació supletoria de la nació catalana, entre altres. El desenrotllament que donà a la materia criminal i processal, la consignació i determinació d'un procediment, simplificant el del dret romà i suprimint el formulisme, que en aquest dominava, l'importancia donada a la llei adjectiva, juntament amb l'ample esperit de llibertat civil, sobretot en materia de successió i contractes que en el còdic gregorià domina, seràn sempre auriola de gloria per l'il·lustre Penyafort, i apología i evident manifestació del judici segur i de l'esperit pràctic, moderat i equitatiu, qui resplandeix en tota sa feconda carrera, tant quan està al costat de reis y de papes, i dirigeix grans expedicions evangelitzadores, com quan amb tranquila ploma escriu sobre'ls devers dels cristians i la manera de donar solució als complicats casos de conciencia que sovint esdevenen en la vida social. Si la compilació de les decretals, doncs, no serveix per l'estudi del pensament de Sant Ramón, serveix per a conèixer son gran caràcter; i si en la República literaria, on gairebé sols s'estima l'originalitat, això no li dóna importancia, en cambi en l'historia de la civilització europea, en la vida jurídica dels pobles moderns, l'alça a la categoría dels grans benefactors qui han ensenyat a l'humanitat la forma de viure segons les prescripcions de la raó i de la fe, i de resoldre amb equitat els conflictes de la vida.
L'obra de redempció de captius, inspirada per Sant Ramón, de qui rebé la forma jurídica i la substancia cristiana, acaba de fer la vera efigies del nostre gran jurisconsult i moralista. Ell l'havía practicada amb amor per sí mateix; mes la missió tenía tal magnitut, que exigía un institut especialista, i aquest fou el creat i llegislat per nostre Sant, amb el nom d'ordre de la Mercè o Misericordia. Els redemptors de captius foren uns corredors d'homes impelits per la caritat; compraven esclaus per a fer-los lliures, obraven una noble transacció entre l'islamisme i el cristianisme, aquest donava el diner i aquell els homes; i aquesta institució piadosa és el complement de les institucions mercantils catalanes. Els barris de mercaders establerts en les nacions més llunyanes, les naus que's dirigíen als ports més apartats, a més de les quotidianes relacions de veinat amb els infidels, donaven ocasió a caure molts cristians captius en poder