duello, etc. Els anomenem perquè solament els títols demostren la tendencia pràctica i jurídica de l'autor; mes, consignant aquí que a nostre parer Sant Ramón era més home de fer homes que no pas llibres. L'il·lustre Convent de Santa Caterina de Barcelona el tenía per quasi parents; amb el nom de Pare Sant Ramón solen citar-lo sos antics escriptors, fins els anteriors a la canonització [1]; rebrots seus són aquells frares qui, com Pere de la Cadireta, es fiquen al mateix cor de l'heretgía per a esbargir ses espesses tenebres, qui com Ramón Martí catequitzen a savis jueus i serraïns, i espargeixen una llum resplandent escrivint llibres admirables, i imatge i semblança seva era, en l'ordre polític, el gran Conqueridor, qui rebía l'alta direcció espiritual i ètica del català, qui ha tingut una més forta potencia civilitzadora, el seu sant confessor Ramón de Penyafort.
Essent el fí del present llibre l'estudi del pensament, la consideració de Sant Ramón com a compilador d'una col·lecció llegislativa, no té una importancia primaria; mes sí, caracteritza perfectament l'esperit del nostre il·lustre paisà. ¿Per què desde la lletrada Italia, desde Roma, patria de les lleis, en un país en que l'estudi del Dret formava la substancia del nodriment intel·lectual, per què recordar-se de l'humil frare català? ¿Era tal volta el millor llegista d'aquell temps? Es difícil d'afirmar-ho. Mes el gran Gregori IX coneixía que la missió de coordinar i espurgar els antics monuments legals, que la compilació d'un còdic demanava un home qui posseís la ciencia del dret i de la moral; sí, però molt particularment un home de consell, coneixedor dels homes i del temps, dels jutges i dels litigants, informat per l'ample esperit de l'Iglesia catòlica, i en aquell sentit, Sant Ramón no tenía superior. Per sobre totes les crítiques que s'han fet de l'obra del nostre Sant, unes favorables, altres contraries, sobresurt l'heroic valor de l'home qui l'emprengué, per l'immensitat de materials que havía d'ordenar, sa operositat i força de voluntat de complir-la en tres anys, i d'haver reeixit bé de son treball; de la vitalitat d'aquest n'és testimoni el fet de que les Decretals de Gregori IX fins avui día, al cap de sis-
- ↑ V. Vida de Santa Eularia i Sant Ramón, per Fra Salvador Pons, mestre en Arts, doctor i catedràtic de Teología.
