Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/185

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


rramar sang humana, aleshores peca mortalment propter intentionem corruptam [1]. Tracta més avall de la costum (de longa consuetudine) que existía d'apoderar-se de lo que provenía de naufragi d'alguna nau, com a dret senyorial o de soberanía en diferents paíssos, i resol que tot lo que se hagi adquirit, ja sía en el mateix naufragi, ja sía en la mar, ja sía en la platja, dèu absolutament restituir-se [2]. La sòlida doctrina constitucional de l'Edat Mitjana, la doctrina del pacte entre'l príncep i els súbdits, la limitació del poder del príncep, la legalitat amb que dèu procedir per a cobrar els tributs del país, tenen la consagració canònica i la sanció moral en la Summa Raimundina. Pregunta, en efecte, què dèu fer el Senyor, si ademés de lo pactat i estatuit entre ell i els súbdits cobra o reb quelcom de més, i respòn: que lo que en aquest sentit hagi cobrat, ja sía per sí mateix directament, ja sía indirectament per medi dels seus, està obligat a restituir-ho [3]. ¡Quànt cert és que la llibertat dels pobles és antiga i la tiranía moderna! ¡Quànt evident l'agermanament de justicia i llibertat qui dominava sobretot en aquestes terres de Catalunya baix l'influencia i tutela de la revelació cristiana, qui fortificà la raó natural, ambdúes admirablement combinades per l'Iglesia! ¡Quina diferencia entre'l Pacte social Rousseaunià, quimèric i tirànic, i el pacte social, que podem dir escolàstic, eixit del desenrotllament històric dels pobles i font de la vera llibertat política!

 Altres varies obres sens la Summa, de que havem donat una lleugera idea, escrigué Sant Ramón de Penyafort. Els historiadors i bibliòfils citen de ratione visitandae dioecesis; el modus juste negotiandi in gratiam mercatorum; escrit a instancies dels mercaders de Barcelona qui desitjaven un tractat moral del comerç i dels contractes que més sovint esdevenen en el tràfec, per a seguretat de ses conciencies [4], tant propri d'un doctor de l'industriosa i mercantil Catalunya, i que prova, en un escriptor pràctic com Sant Ramón, l'importancia que aquí teníen aquells dos rams de l'humana activitat; un tractat de bello et

  1. Lib. II, Tit. I.
  2. Tit. V.
  3. Pàg. 169, edit. Laget, Lugd., 1718.
  4. Capmany, Memorias, etc.