Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/314

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


torçà el pensament de la nostra gent, lo qual fou perpetuament regit pels frares de Sant Domingo representats en l'heroica època del sigle XIII per Sant Ramón de Penyafort, i en el temps del gran desenrotllament social del nostre país per Sant Vicens Ferrer, figures clàssiques, representants d'una escola qui amb el fre de la raó ha sabut contenir els desvaris, tant en el camp de la religió com en el de la filosofía. Mes paguem el tribut d'agraiment als il·lustres menorets, qui si no formaren el criteri nacional, si no construiren el motllo del pensament, l'enriquiren més que ningú en varietat de coneixements, en abundor de noticies, en experiments físics, en l'intuició d'arts i ciencies qui dormíen encara en la potencia intel·lectual de l'home, com, per exemple, la química en Lull, o l'art de la perspectiva en Eximenis[1], amb viatges exposadíssims i atrevits, com el ja citat Beat Ramón Lull i Peratallada, que's diu que arribà fins a Moscou; poblant, entre tots, el món intel·lectual de Catalunya, amb materials de vida amb que s'edifiqués el magnífic edifici de la nostra civilització, tant típica, tant diferenta de la dels altres pobles d'Espanya, presentant, juntament amb una gran austeritat, una gran expansió, no perjudicant la robusta autoritat cívica la llibertat popular, ni la soliditat del pensament la fecunditat de les obres. Ja'ls contemporanis regoneixen en ocasió solemne el mèrit del nostre gran enciclopedista, puix no solament el consell de Valencia, com diem parlant de Sant Vicens Ferrer, li concedí un donatiu de diner, atesos sos mèrits i els serveis fets a la ciutat, sinó que'l conciliàbul de Perpinyà en les seves actes[2] donant compte del nombrament de l'il·lustre menoret català, li diu: virum… magna et multiplici doctrina, ac difusa scriptorum copia clarissimum.

 Es aquest sintètic judici de la cèlebre junta eclesiàstica de Perpinyà sobre Eximenis de gran importancia, i per tractar-se de molt il·lustrats contemporanis del nostre menoret, ha de te-

  1. Es curiós un capítol del Regiment de Prínceps en que, parlant dels admirables secrets naturals d'un cert filosop ateniense, diu: «que sabia axi condensar l'ayre naturalment que per l'ayre amunt pujava axi com per una escala… per via de perspectiva feya apparer estol gran de cavallers o de ques vol altre, alla ahon non hagera sino un o dos…»
  2. Apud Aguirre.