fundant-se en les relacions i influencies del món sideral amb la terra que habitem, i en el comerç íntim que hi ha entre la materia i l'esperit, volíen judicar de lo futur, i fins algún cop dels actes que deriven del franc voler de l'home. Si en algunes ocasions s'extralimitaven, en cambi, el treball racional que empleaven en sos estudis, i el resultat científic que obteníen, donava sos fruits dins del regne de la ciencia. Sabut és que l'alquimia i l'astrología són les ciencies experimentals en sa infantesa, i que aquesta edat és, en totes les condicions de la vida humana, abundant en il·lusions, les quals, emperò, despertant la curiositat, promouen l'avançament dels homes; i en lo que pertoca a l'influencia i relacions entre la materia i l'esperit, a la comunicació entre les criatures materials i intel·lectuals, els estudis d'aquella edat són els que han arribat més enllà en aquest camí, i han entrat a formar part de la perenne filosofía humana. Segons dictamen d'un espert escorcollador de l'antiguitat científica [1], els llibres d'alquimia abunden sobretot a Catalunya; i això, sens dubte, demostra una inclinació nacional, sempre evident en nostra historia, fins en els homes eminents donats a les ciencies purament racionals, a l'estudi d'observació, a l'investigació dels secrets de la naturalesa, i un coneixement clar de l'importancia del món material per la vida humana, per més que aquesta estigui subordinada i dirigida a un fí trascendent i espiritual. Perquè, aquí, ni l'alquimia ni l'astrología teníen per basa la superstició, per més que en son desenrotllament sistemàtic sovint patissin d'aquella flaquesa, puix pocs temperaments hi ha tant repulsius, com el català, a aquell miserable abús; l'historia ho demostra, i si bé és cert que's presenta visible una tendencia, en la qual principalment figuren menorets tant il·lustres com el Beat Ramón Lull, el famós Peratallada i el mestre Eximenis, qui al cercar la veritat científica i el descobriment dels secrets naturals pateixen il·lusions i somnis d'il·luminat, emperò mai és la supersticiosa nigromancia la que'ls guía, sinó l'alta contemplació de la veritat sobrenatural i natural, en la que, volant per vagues i immenses regions, passen la ratlla del bon judici; i atengui's encara a que aquesta tendencia feconda per son estil, no prevalesqué ni
- ↑ Luanco, La Alquimia en España.