Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/312

i de la gracia que de la civilització, té més propri el pensament, tant propri que a voltes tant sols ell mateix s'entén; però en descobrir nous horitzons, en endinsar-se en la contemplació de Déu, de l'esperit humà i de la materia, és gairebé príncep. Eximenis no té tant alta intel·ligencia, però la té més conreuada, viu en la ciutat dels savis, posseeix fins els refinaments de la ciencia de son temps, coneix els més amagats recons de la Literatura; mes son pensament no és generalment propri, és el ressò de l'il·lustració contemporania, és una magnífica manifestació dels coneixements d'aquella època que tant lluent rastre ha deixat en l'historia del pensament humà. Perquè Eximenis, com Sant Vicens Ferrer, si bé conegué els primers passos del Renaixement, no s'hi entusiasmà; amava la manera d'ésser de la Mitjana Edat, senzilla i savia, creient i de gran llibertat d'esperit, i sos escrits són la mostra, en forma popular i en llengua catalana, de la gran ciencia escolàstica, si bé dins de l'Escola no segueix la corrent clàssica. No té, és cert, la força racional, l'equilibrat criteri, el sentit pràctic, dels gloriosos dominicans Ramón de Penyafort i Vicens Ferrer, mes la seva erudició immensa, son esperit analític i talent d'observació donen a sos escrits un valor absolut, prescindint del relatiu que naturalment posseeix per l'estudi de la corrent seguida pel pensament català. Prevaleix en ell, com passa també amb el Beat Ramón Lull, l'imaginació sobre'l judici; sens tenir l'il·luminació del gran escriptor de l'illa daurada, tira molt a il·luminat, és a dir, més que seguir el camí ral de la veritat cerca viaranys misteriosos i ocults als demés mortals; alquimista i astròleg, vol endevinar lo desconegut esdevenidor, no's contenta amb les histories del passat, sinó que vol saber lo que encara té de venir. No tingué mai pretensions de profeta com algun escriptor ha suposat; si parla del pervenir, si vol endevinar els misteris que enclou lo futur, és o bé en virtut de l'astrología, que en aquell temps tenía més aparato i fonament científic que no pas el magnetisme i l'hipnotisme de nostres díes, o bé per lo que havíen dit escriptors respectables qui creien científicament interpretar les Sagrades Escriptures.
 En efecte; l'astrología era pel savi mestre Eximenis, com per molts dels seus contemporanis, una verdadera ciencia que,