Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/469

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


ara sols afegir les significatives paraules de son panegirista, el canceller Dou, quan, explicant l'estat misèrrim de l'il·lustració en el nostre país, en temps de la Joventut d'en Finestres, afirma que allavores qualsevol qui volgués eixir de la miseria literaria que ací dominava, tenía necessitat d'acudir a França o a Italia, com els antics romans a Atenas; mes Finestres «se feu admirable en tot llinatge de ciencies, sens que tingués cap auxili de casa, ni hagués mai tret el peu fòra de la provincia, de manera que'm fa l'efecte no d'un home qui ha après les ciencies, sinó que per sí mateix les ha inventades» [1].

III

 Fou el famós canceller de Cervera, D. Ramón Llatzer de Dou, fill d'una noble casa barcelonina avui encara existent, i que porta amb dignitat el dit nom com a il·lustre títol. Com la d'en Finestres, la familia d'en Dou és benemèrita de l'il·lustració catalana, puix diferents individuus d'ella foren eminents en el ram literari; enllaçant íntimament entre sí ambdúes families l'amor a l'estudi, engendrador, com és sabut, de sentiments alts i dolços. Després que'l jove Ramón Llatzer de Dou hagué fet sos estudis d'humanitats en el col·legi de Cordelles, de la Companyía de Jesús, fou enviat per son pare a l'Universitat de Cervera; vivint en la casa de D. Josep Finestres per molts anys, podent dir que aquest doctíssim professor fou qui formà l'esperit del qui devía ésser l'últim canceller de l'escola cerverina, i el patriarca, com ve a dir-li el Torres Amat, de tots els literats catalans dels principis de la centuria que ara està finant. Perquè més encara que la del Finestres, fou llarga la vida del Dou. Dues fites senyalen i termenen sa llarga carrera literaria: en 1767, al pendre el grau de llicenciat en dret canònic, escriu l'interessant memoria De tribuendo cultu S. S. Martyrum Reliquiis in Vigilantium et recentiores haereticos oratio, plena d'erudició i elegantíssima, i en que, mogut de la patria amor,

  1. Si vols més noticies llegeix l'aludida oració pro Josepho Finestres, que trobaràs en el volum Gratulationes oratoriae del Dou, estampades a Barcelona en 1826.