Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/470

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


refuta l'opinió de que Vigilanci fos barceloní. La dedica al Mayans, manifestant que'l Finestres li havía fet conèixer al savi valencià, que per aquells temps empunyava el ceptre de la literatura ibèrica; i en 1829, als vuitantavuit anys d'edat, publica la Conciliación legal de pareceres opuestos en cuanto a laudemios y derechos enfitéuticos, portat també de la patria amor, i proposant l'etern criteri català de la llibertat civil, en el sistema llegislatiu, per a conciliar les diferentes opinions i les diverses pràctiques de les regions espanyoles, en materia de tanta trascendencia pràctica. Volía ell que aital institució generalitzada fos com la Llei agraria espanyola, recordant els beneficis que ha dut a Catalunya multiplicant la riquesa de la terra; i a pesar de l'estima en que tenía als economistes anglesos, fent-se superior, com veurem en altres ocasions, al fanatisme de la moda científica, que sol endogalar a la gent de lletres, assenta ésser superior el sistema agrícola català enfitèutic al sistema anglès d'arrendaments per llarg temps, de grossos inconvenients i menys útil a la classe treballadora.
 ¡Quina activitat científica la d'aquests antics doctors! Perquè'l canceller Dou no's contenta amb escriure les voluminoses obres que estampà, sinó que, ademés del compliment de sos sagrats devers sacerdotals, tenía la vida ocupada en l'ensenyança universitaria i, com feia son exemplar D. Josep Finestres, era el Mentor del jovent il·lustrat, se dedicava als negocis públics i el veiem en les Corts de Cádiz exercitar sa operosa activitat, i desempenyant en elles el càrrec de president. Finestres i Dou vegeren, el primer en sa joventut, el segón en sa vellesa, una transmutació molt fonda en l'ésser polític i social de Catalunya; i quiscún d'ells, si bé sentint l'influencia de l'atmòsfera dominant i les exigencies de la funció oficial que exercíen, portà dignament la tribulació de sa terra, i encesos de la caritat patria, treballaren a favor de Catalunya segons les circumstancies permetíen. Finestres vegé la desolació de Felip V, mes de les runes de la patria, ajudat per una plèiada il·lustre, procurà alçar a Catalunya un temple de les lletres que conservés els elements indígenes, fecundant-los amb l'influencia d'una il·lustració més vasta i alta; Dou, ja vell, vegé inaugurar-se un sistema polític que si bé en sa substancia era tant sols una agravació del sistema del