Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/75

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

compte; si els homes no impedeixen ni posen obstacles a l'institució, aquesta creixerà sana i robusta a despeses de la naturalesa purificada i aidada per la gracia de Cristo. No roben a la regió sa virtut propria; conreen la fecunditat tant moral com física que naturalment posseeix; deixen a la religió sa maternal, suavíssima, sobrenatural i eficacíssíma influencia, i la familia i la casa catalana tornaràn a tenir la fortalesa de l'abet del Pirineu, i l'abundancia i hermosura dels vinyets dels plans de marina.